“Al 2018 hem de seguir en la senda de la recuperació econòmica”

  • L’Informador comença l’any fent balanç amb Jorge Rodríguez, president de la Diputació de València i alcalde d’Ontinyent

Quin balanç fa del seu sext any al capdavant de l’alcaldia d’Ontinyent?

Pense que podem fer un balanç positiu. Destacaria tres qüestions: en primer lloc, hem posat Ontinyent en el mapa polític valencià i hem aconseguit que s’estiguen atenent reivindicacions històriques de la ciutat com la rotonda de Torrefiel que s’iniciarà al primer trimestre de 2018; l’Hospital d’Ontinyent que, després dels quatre mesos parat pel recurs del col·legi d’enginyers, ja ha arrancat la redacció del projecte; el mig milió d’euros que la Generalitat va a destinar al Museu del Tèxtil de la Comunitat Valenciana ubicat en la nostra ciutat… En segon lloc, altra qüestió positiva en aquest any ha estat la inversió que hem fet als polígons. Estem parlant que, entre la Generalitat i l’Ajuntament hem invertit, de manera directa, 1’6 milions d’euros, que sumats als 1’1 milions de l’Avinguda del Tèxtil i a les inversions realitzades mitjançant el Pla de Polígons Municipals, suposarà que quan acabe la legislatura haurem realitzat una inversió que rondarà els 5 milions d’euros en aquests espais. Ontinyent és una ciutat industrial i és precís que cuidem els llocs en els quals s’ubiquen les nostres empreses, una cosa que tradicionalment no s’havia fet. Finalment, com a tercera qüestió a destacar, faria especial menció a la part social. Hem dut a terme una reducció progressiva de l’atur i hem realitzat una inversió molt important en promoció econòmica. Per exemple, sols en ajudes a la rehabilitació portem invertits, entre la Generalitat i l’Ajuntament, al voltant de 3 milions d’euros. Així mateix, estàvem convençuts que l’eixida de la crisi tenia que estar acompanyada per la formació. En aquest sentit, com a fita, destacaria la implantació del grau d’Infermeria a Ontinyent cons que permet que a la ciutat s’oferten ja quatre carreres.

Parlava de la reducció de l’atur, un dels temes que més preocupen als ciutadans.

Sense cap dubte. No conec a ningú que li agrade viure d’ajudes socials. A tot el món li agrada poder treballar, poder desenvolupar un projecte de vida, generar els seus propis ingressos… Per tant, la reducció de l’atur és una molt bona notícia i ve unida a dos qüestions que ens preocupen: per una banda, l’atur està feminitzant-se, és a dir, hi ha més dones aturades que homes i, d’altra banda, s’està precaritzant i l’ocupació que es crea no té tota la qualitat que ens agradaria. Hem de seguir treballant ara que les administracions, per fi, tenen una sensibilitat especial en aquesta matèria. Un bon exemple és el pla Avalem de la Generalitat Valenciana que, en el cas d’Ontinyent, ha suposat 1 milió d’euros en un pla d’ocupació a través del qual hi ha 46 menors de 30 anys treballant al nostre Ajuntament o, com és el cas de la Diputació, haver destinat més de 7 milions d’euros a un pla específic per a majors de 55 anys. S’aprecia un canvi de sensibilitat que fa que la pròpia administració estiga sent generadora d’ocupació.

Ontinyent també destaca per la seua vessant cultural, sent una referència en la zona, sobretot per la gran quantitat d’actes anuals que es realitzen al carrer. Sense anar més lluny l’espectacle de Yunke dins del VI Festival Circ i Teatre era aquest dissabte tot un èxit.

Defenem una cultura amb dos vessants: per una part una cultura que arribe a tot tipus de públic. De fet, a Ontinyent hem tingut a Raimon o Botifarra i a Pablo Alborán, Bisbal o Amaral. D’altra banda, el nostre objectiu sempre ha estat que la cultura eixira al carrer i que el no poder pagar una entrada no fora un impediment per poder gaudir-la. La cultura forma i fa lliure a la gent i és una inversió més enllà del que genera amb la seua capacitat d’atracció cap a la nostra ciutat. Com comentes, el Festival Circ i Teatre està portant a Ontinyent a molta gent de la Vall d’Albaida i d’altres comarques i el mateix ha passat amb Ontinyent al Carrer o amb la Fira de Tapes i Rock. La cultura va més enllà del que té lloc als teatres o a les Cases de Cultura i cal tenir una visió més ampla que convertisca la ciutat en un seguit d’espais escènics on la gent puga, de manera lliure i gratuïta, gaudir d’ella.

La ciutat d’Ontinyent també s’ha convertit en un referent en un projecte, els pressupostos participatius, que s’ha exportat a altres ciutats, com en el cas de Xàtiva.

Sempre hem treballat amb una planificació estratègica basada en quatre pilars: la promoció econòmica, polítiques socials, una gestió econòmica eficient d’un Ajuntament al qual vam arribar en 20 milions d’euros de deute i, per últim, la regeneració democràtica i una participació ciutadana activa. Amb açò va nàixer fa uns anys Ontinyent Participa, un programa molt senzill amb tres fases: la presentació de propostes ciutadanes, la criba tant tècnica com per part del consell de ciutat i, finalment, la votació directa. Aquest 2017 han participat al voltant de 5.000 persones i hem realitzat un increment progressiu de la partida fins que l’any que ve, al 2018, estarem en els 600.000 euros de pressupost als que cal sumar els diners que arrastrem dels projectes de la coberta de la Bonavista i el Riu Viu que sumen 500.000 euros més. Si tot va be, Ontinyent executarà al voltant d’1’1 milions d’euros en propostes decidides per la ciutadania. En definitiva, és un programa del qual ens sentim molt orgullosos i amb el qual hem pogut participar de forma activa en jornades realitzades a Xàtiva, Castelló o Palma de Mallorca. Representa el canvi de paradigma polític que va des d’una política unidireccional d’etapes anteriors fins a l’actual participativa i transversal.

Parlant de pressupostos, aquests dies s’ha aprovat el pressupost de 2018 a Ontinyent amb cap vot en contra i amb 6’2 milions d’inversió directa i indirecta.

Són uns pressupostos en els quals hem volgut continuar complint la nostra promesa electoral d’invertir 4 milions anuals. I hem pogut superar aquest compromís sense pujar els impostos i reduint l’endeutament. Destacaria la partida per crear espais d’oci i esportius a tots els barris de la ciutat, els diners que es destinaran a crear un centre social de malalts d’alzheimer, els 565.000 euros que conformen el pla de vivendes, els 300.000 euros al pla de polígons, els 1’1 milions d’euros de l’Ontinyent Participa… D’altra banda, volem seguir en la tasca de reurbanització, en aquest cas en el barri del Llombo, en el barri de Sant Josep, en la Vila, al barri de Sant Rafel… Tenim un pressupost clarament inversor i que arribarà a tots els barris.

D’altra banda, passant a parlar ja de la Diputació de València, amb el canvi d’any ens endinsem en l’equador de la primera legislatura al capdavant d’aquest ens provincial. Com ho ha viscut?

Pense que estem en un any de consolidació. Vam arribar a la Diputació al juliol de 2015 amb un pressupost ja realitzat i en un any on el grau d’execució va ser molt baix per tot el que va envoltar el tema de corrupció del Partit Popular. Quan vam arribar teníem un superàvit de 72 milions d’euros que immediatament vam injectar en tots municipis de la província gràcies al Pla d’Inversions Financerament Sostenibles. El nostre primer pressupost va ser al 2016 i, per tant, aquest 2017 i el proper 2018 són uns anys de consolidació des del punt de vista de que hem aconseguit anar eliminant moltes de les pràctiques que no volem que tornen a reproduir-se. Front a l’època de Rus, quan es repartien més diners de forma directa per part del president que en subvencions reglades, tenien que invertir aquesta situació. El pressupost de 2018 elimina les ajudes discrecionals de presidència i vicepresidència i consolida qüestions programàtiques essencials com serveis socials, que augmenta la partida en 3 milions d’euros més; els Plans Provincials d’Obres i Serveis estaven en 17 milions d’euros quan vam entrar a la Diputació i en 2018 estaran en 68 milions d’euros… Volem que el pressupost que acabem d’aprovar reflectisca aquesta consolidació i destaquen per la seua vessant social i municipalista, ja que van a injectar-se de manera directa més de 100 milions d’euros als ajuntaments de la província, sempre respectant la seua autonomia i convidant a que siguen ells els que elegisquen on destinar-los.

En aquest sentit, i després d’escoltar aquestes xifres, la importància de l’existència de la Diputació queda més que justificada.

Pense que en la Diputació passa com en el Senat. És cert que tenim un poc de desgavell competencial que fa que, moltes vegades, no es conega la seua tasca. Perquè, per exemple en l’educació, el manteniment és municipal però la inversió és de la Generalitat? Són coses que són complexes d’entendre per a un ciutadà. Però la Diputació té un paper fonamental, sobretot en els pobles menuts, però també en els mitjans i grans. La Diputació proveeix als municipis de menys de 5.000 habitants de secretaris, interventors, de la pràctica totalitat d’equips tècnics i els serveis socials són assumits per part de la Diputació en municipis de menys de 10.000 habitants. Hi ha municipis que, sense la Diputació de València, no podrien tenir gestió. Si algun ciutadà veu un pressupost de l’ajuntament valencià que siga, sempre veurà una constant: hi ha diners de la Diputació per a inversions. Per exemple, a Ontinyent o Xàtiva, gràcies als PIFS, aquest any han arribat prop d’1 milió d’euros per a inversions. Al final, tots els municipis tenim coses pendents i la Diputació juga un paper essencial. El problema ha estat que s’ha confós al conductor amb el vehicle i jo entenc que és complicat creure en la institució quan mirem el context i pensem que el president de la Diputació d’Alacant, José Joaquín Ripoll, va estar a punt d’entrar en presó; que l’ex president de la Diputació de València, Alfonso Rus, te diverses causes judicials pendents; o l’ex president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, ha estat en presó. Un dels nostres primers reptes era que la Diputació deixara d’eixir en assumptes judicials i començara a eixir en assumptes polítics i donant bones notícies als pobles i als seus veïns.

Centrant-nos en 2017, podem destacar el pla de millora de la xarxa viària.

És un pla que respon a aquest canvi de filosofia que hem comentat. Volíem passar de les grans obres a impulsar més obres, de menor mida, però que tractaren de resoldre problemes quotidians, com és el cas de trams d’especial intensitat de trànsit, punts negres… D’altra banda, hem volgut implementar no sols la mobilitat motoritzada sinó les vies ciclopeatonals i que connectes municipis. En aquest sentit, hem incrementat el pressupost dels plans de conservació ja que cada vegada és més evident que tenim un nivell d’infraestructures i de benestar acceptable però gestionem una xarxa de 1.800 quilòmetres que calen una inversió constant de manteniment. Anem a invertir uns 6.800 euros per quilòmetre, una inversió importantíssima ja que moltes vegades no cal fer noves infraestructures, sinó cuidar les que tenim.

Altre pla destacable, que ja ha mencionat abans, és el pla amb el qual la Diputació busca atacar l’atur.

Des del primer moment ens vam centrar en dos nuclis de població on vam detectar majors problemes d’atur: la gent jove que acaba la carrera i, si no troba una oportunitat, experimentem la fuga del nostre capital humà que hem estat formant i al qual hem dedicat recursos; i als majors de 55 anys amb una expectativa de jubilació que depèn dels últims anys de cotització. El primer sector, el dels joves, ha estat atès per la Generalitat amb el pla Avalem. D’altra banda, pel que fa als majors de 55 anys, parlem de persones que han treballat molts anys en un sector i tenen una inserció complexa, i que arrastren càrregues familiars, amb fills estudiants o amb els seus pares en casa. A aquest últim sector anem a destinar un pla bianual d’ocupació de 7’3 milions d’euros i que va a arribar a tots els pobles de la província.

En aquesta conversa també volem ressaltar el tema turístic, un dels grans motors econòmics de la província, i que ha tingut una evolució des de la seua arribada a la presidència de la Diputació.

Un canvi transcendent ha estat la professionalització en la gestió. Hem passat de tenir encants a tenir productes. A la fi, el que es ven en turisme són productes turístics. El Patronat de Turisme, encapçalat per la diputada Pilar Moncho, ha fet una gran feina i ha suposat altre canvi transcendent: que la Generalitat i la Diputació deixen de competir i comencen a cooperar. Com no podia ser d’altra manera hem començat a treballar amb l’Agència Valenciana de Turisme i ho hem fet mitjançant els plans de competitivitat turística comarcals. Hem de seguir incidint en aquest sentit ja que és la millor manera de tenir paquets turístics potents ja que tots els pobles no són Venècia i cal compartir els encants per oferir als turistes uns dies d’espai. Hem entès que la competició no anava entre els pobles o contra València ciutat. Al contrari, València ciutat és una gran oportunitat i, per aquest motiu, hem obert una oficina turística junt a l’Ajuntament de València i l’Agència Valenciana de Turisme on s’oferta tot el que té la nostra província. Finalment, hem aconseguit que elements, com per exemple la gastronomia, s’organitzen i actuen com a reclams turístics i una bona mostra d’açò és el recent programa “Del tros al plat”.

Aquest 2017 també ha estat especial per a Jorge Rodríguez ja que ha estat nomenat com a portaveu del PSPV. Com ho valora?

Ha esta un any especial, en aquest cas, per viure un procés de primàries obertes al Partit Socialista. Hi havien dos candidatures i no podia recolzar a altra persona que no fóra Ximo Puig, de fet em va confiar la direcció de la campanya, una confiança de la qual va nàixer l’oportunitat d’exercir de portaveu de l’executiva nacional del PSPV. L’objectiu és seguir amb aquesta tasca de la millor manera.

Per últim, què espera Jorge Rodríguez del 2018?

Hem de seguir en la senda de la recuperació econòmica. És cert que notem millores que es constaten en les llicències d’obertura o les llicències d’obra, i és cert que progressivament baixen les xifres de l’atur, però queda molt de treball per davant i no podem deixar a ningú pel camí. Al 2018 hem de seguir apostant per la indústria, que és la gran generadora d’ocupació en el cas d’Ontinyent. Hem de seguir apostant per la formació i pel benestar social. Al 2018 hem de seguir sent reivindicatius i exigents en allò que pensem que les altres administracions tenen que fer en la nostra ciutat i també exigents en nosaltres mateix per lluitar contra la precarietat laboral i el treball en negre. Esperem que al 2018 tots aquests desitjos vaguen fent-se realitat i aprofite l’ocasió per desitjar a tots els lectors un feliç 2018 i, sobretot, per desitjar-los que aquestes il·lusions i anhels que tots tenim vaguen realitzant-se. Res s’aconsegueix debades, tot costa un esforç, però aquest esforç val la pena quan l’objectiu és el que un mateix busca.