Amb l’esperit del 58

  • L’Olímpic ja va vèncer al Reial Madrid en la Copa d’Espanya de 1958

El d’aquesta nit no serà el primer enfrontament entre els ‘socarrats’ i el conjunt madrileny. En l’any 1958, l’aleshores Olímpico Juvenil es va enfrontar al Reial Madrid en la competició de Copa d’Espanya. Va ser a partit únic i els xativins es van tenir que desplaçar a la capital en un viatge històric per a ells. I aquell equip format per jugadors de la ciutat, de Rafelguaraf, d’Ènova… tots els dedicats a la taronja, van donar la sorpresa en eliminar per 1-2 al totpoderós equip local. Hem parlat amb Pepe Benavent, autor del primer gol, i un dels pocs jugadors d’aquell partit que queden amb vida per commemorar aquella fita històrica.

Pepe Benavent, jugador de l’Olímpico Juvenil al 1958

“No hi ha que tenir por, ja que ells són persones com nosaltres i tot pot passar”

Com recorda aquells dies?

Estàvem disputant la Copa d’Espanya a nivell autonòmic i vam empatar 2-2, a partit únic, davant l’Algemesí. Des de la Federació ens van donar 48 per desempatar i vam aconseguir classificar-nos per a les eliminatòries nacionals. La nostra sorpresa va ser enorme quan vam veure que se’ns havia emparellat amb el Reial Madrid.

Una oportunitat única per a tots vostès.

Així és. Van ser dies molt feliços ja que mai ens havíem vist en una com aquella. El Madrid venia d’eliminar golejant a un equip basc en la ronda anterior, i nosaltres anàvem allí com una festa, sense moltes esperances.

Què és el que més destacaria d’aquell enfrontament?

olimpico_juvenil_1958Ho teníem tot en contra, ja que ens la jugàvem allí, a partit únic i amb un àrbitre madrileny. Quan vam arribar, ens tractaven com a provincians, ells eren tots xiquets bonics, amb xandalls, era un altre món… Ens van subestimar i vam donar la sorpresa.

On va estar el secret per aconseguir la victòria?

Érem un equip molt compacte. Paquito, el nostre entrenador, sabia el que teníem que fer i ens va preparar molt bé amb una tàctica perfecta per al partit. Sempre jugàvem els mateixos, vam estar tot l’any junts, i ens coneixíem a la perfecció. Pense que ací va estar el secret. A més, teníem una plantilla que ara no tindria preu, amb els Escudero, Grau, Huerta, Serra, Sanchis… Tots ells eren uns jugadors d’una categoria bàrbara.

En quina posició jugava vostè?

Jo jugava de 7, en la part de davant. Guarde un record molt especial d’aquest partit ja que vaig fer el primer gol.

Com a canviat el futbol des d’aquells anys fins ara?

Abans era un futbol de força i ara és un futbol de molta tonteria i propaganda. Per a veure un partit bo tens que anar a un camp de regional. La vida ha evolucionat molt, i amb ell també l’esport, que ja no és el que era.

Com veu l’enfrontament d’aquest cap de setmana a la Murta?

Per al personal que és aficionat al futbol pense que ja compensa que vinga el Reial Madrid. Tenim davant un equip dels millors del món, però el futbol és futbol i tal i com està jugant l’Olímpic… qui sap si podem traure un empat d’ací?

Què li diria als jugadors de l’Olímpic abans d’enfrontar-se a aquesta fita històrica?

Que no hi ha que tenir por, ja que ells són persones com nosaltres i tot pot passar, com ens va passar a nosaltres. Han d’estar tots en el seu lloc, ser un equip i seguir les instruccions de l’entrenador. Pense que es repetirà el resultat del 58 i guanyarem 2-1.