“Aquesta afició és una cosa que em naix, com un pintor que pinta el que li agrada”

Pérez Micó és una de les joieries amb més tradició de Xàtiva pel que respecta a la Setmana Santa en l’elaboració de tots els objectes relacionats amb la festa. I fruit d’aquesta passió, el seu propietari Juan Martínez elabora des de fa un temps un seguit d’imatges de cadascuna de les confraries. En aquesta ocasió ha elaborat la imatge de la Dolorosa i l’hem visitat per conèixer tots els detalls.

Com naix aquesta afició?

És una passió, un sentiment que tinc. En realitat vaig començar amb una Mare de Deu xicoteta fa ja 25 anys. En eixe  moment no tenia altra cosa, eren de resina pintades a mà i es van vendre unes 20 en 10 anys. Unes vegades eixien més boniques, altres no eren com tenien que ser… Va aplegar el moment en el que vaig idear en fer-la de ceràmica i, a partir d’ací, vam vendre quasi 200 imatges.  Va ser al 2010 quan la vaig fer més gran, fent després el Crist de la Columna i l’Ecce Homo, sent tot un èxit.

IMG_3757Aquest any, la Dolorosa.

És una cosa extraordinària. Tots els que l’han vista fins ara s’han quedat prendats d’ella, ja que ha quedat igual que l’original.

Quin és el procés per elaborar aquesta peça?

En primer lloc faig les fotos de la figura original per tots els costats i, quan ho tinc, faig una composició de la imatge en la mida que vull que tinga finalment. És aquest el moment de tallar les feines amb el metall. La creu i el cos de ceràmica és obra d’altres col·laboradors als que estic molt agraït pel seu treball.

Quant de temps comporta en fer aquest treball?

Depenent de cadascuna. Jo no mire el temps, vaig fent fins que s’acaba, ja que malgrat ser molt de treball, no em costa fer-ho. Amb la Dolorosa vaig començar sobre l’agost i la vaig acabar fa una setmana.

Ha dit abans que la rebuda de la peça ha sigut extraordinària per part dels xativins.

En tinc venudes quatre, però estic realitzant-ne 40 per deixar-les emmagatzemades, perquè sé que en un futur els meus fills les gaudiran. No ho faig amb afany de guanyar diners, sinó com a afició. És una cosa que em naix, com un pintor que pinta el que li agrada. El meu cap està ací i gaudisc molt d’aquest treball. Aquestes peces rondarien els 1.500 euros i jo les venc per 495 euros.

De cara al futur, quina és la pròxima imatge que té en ment?

He començat ja a treballar amb el Natzarè i en perspectiva tinc la Soledad. Vull fer les imatges de totes les confraries de Xàtiva, sempre que el nostre Senyor em recolze i em conserve la vista i les mans per poder treballar-ho.