“Aquesta és l’oportunitat per la que sempre he treballat”

Parlàvem amb ell fa quasi dos anys, quan iniciava l’aventura de jugar a Anglaterra amb el filial del Wigan. Ara li ha arribat l’oportunitat a Espanya, fent-se un lloc en els últims partits en un històric del nostre futbol com és el Valladolid, i aconseguint el seu primer gol en Copa del Rei la passada setmana. Ell és Guillermo Andrés, un jove de 22 anys de Xàtiva, amb el que hem conversat de nou.

Parlàvem fa un any, quan estaves al Wigan promeses. Quin balanç fas d’aquesta experiència a Anglaterra?

És una de les coses més boniques que m’han passat. Una nova cultura, un altre idioma, gent molt diferent… És una experiència que si no ho haguera fet gràcies al futbol, pense que mai ho haguera viscut. A més, m’ha permès evolucionar com a jugador tant física com tècnicament. I, com no, he madurat moltíssim al estar allí dos anys soles, ja que ho passes un poc mal i tens que arreglar-te-les per a tot.

Has trobat molta diferència entre els dos futbols?

Ací és un futbol molt tàctic i en Anglaterra el físic és el més important. Ací planteges el partit per fer mal al rival i allí la mentalitat és més de passar-ho bé i gaudir de l’esport.

Ara arriba l’oportunitat a Espanya, en un històric com el Valladolid.

Quan em van cridar no m’ho creia, ja que com dius és un històric i quasi sempre ha estat en Primera. Era una oportunitat per tornar-me a fer veure a Espanya, ja que quan ixes fora se’t perd un poc la pista. Em van cridar per al filial, que està en 2aB, i era conscient de que el primer equip havia fet una plantilla curta i que aposta pel futbol.

Fa unes setmanes, una lesió d’un company et va obrir les portes de la primera plantilla.

Sí, vam començar molt bé la temporada en 2aB i ja vaig estar entrenant amb el primer equip. Aquesta circumstància va coincidir amb la greu lesió de Roger. Em van comunicar que formava part del primer equip… no puc demanar més.

No sols formes part del primer equip sinó que ja has debutat en Lliga, i has marcat en Copa del Rei.

En Copa havia anat dos partits ja convocat, sense tenir la sort de jugar. Sabia que per al següent tenia opcions, era conscient de que estava entrenant bé… Quan l’entrenador va dir el meu nom en l’alineació titular vaig saber que aquest era el meu moment. Era l’oportunitat per la que sempre he treballat, era el moment de la meua vida i vaig tenir la sort de fer un gol. Estic molt content d’haver aprofitat l’ocasió. En Lliga vaig debutar davant la Ponferradina i espere tenir més oportunitats en les properes setmanes.

Com han estat aquestes primeres setmanes al nou club?

Al promeses la gent és molt simpàtica, compartim edat i fem moltes coses junts. En el primer equip és diferent, ja que és gent major, amb molta experiència… És com si anara a un equip nou, però estic poc a poc adaptant-me.

Pròxim objectiu: mantenir-te al primer equip de Pucela.

Sé que és complicat però estic treballant dia a dia per aconseguir-ho. Porte un mes amb la primera plantilla i tot el que puga jugar i aprendre serà benvingut. Estan buscant firmar un davanter en hivern, però conec les meues capacitats i intentaré fer-me un lloc i retornar la confiança que han dipositat en mi fent gols i jugant el millor que sé.