Corpus: Emotivitat i tradició a Xàtiva i Ontinyent

Xàtiva: una tradició de set segles

L’Església celebra el Corpus Christi en honor al Santíssim Sagrament present a l’Eucaristia, el segon dijous després de Pentecostes. Actualment per acords governamentals amb la Santa Seu es realitza el diumenge immediat següent.

Captura de pantalla 2015-06-05 a las 18.19.23A Xàtiva, com a altres poblacions, als seus inicis, datats al segle XIV, constava d’un element pagà i altre cristià. El dia anterior, aleshores dimecres, es realitzava un recorregut pels carrers de Xàtiva conegut com la cavalcada de La Degolla, també anomenada del Convit perquè anunciava i invitava a la festivitat de la jornada següent, i inclús en alguns textos se li dóna el nom de Cavalcada dels Cavallets, per desfilar en ella este grup de danses.

En la pròpia processó, el dia de Corpus, abundaven els personatges de l’Antic Testament, els gegants i nanos, les dansetes, les confraries i els grups dels gremis locals, que junt amb el clero, la custòdia i les autoritats, desfilaven pels carrers de volta de Xàtiva amb gran sumptuositat.

Tot aquest esplendor ha anat recuperant-se progressivament des de 1980, primerament amb la restauració dels gegants i els nanos dignificats pels seus portadors i balladors; també pel rescat de diversos elements (l’Arca de l’Aliança, el Raimot, els Cirialots); amb la creació i consolidació de les diverses dansetes que ejecuten els alumnes dels col.legis locals; la tasca pedagògica i de tutela de l’Escola de Danses de Xàtiva i la música de la Colla de Dolçainers i Tabaleters de La Socarrada conjuntament amb la incorporació de diversos personatges bíblics (Apostols, l’Agüelo Colomet, les Heroines, David i Betsabé, etc.), amb l’aportació voluntària dels membres de l’Associació del Corpus de Xàtiva que venen gestionant amb el patrocinament de l’Excm. Ajuntament de Xàtiva, a través de la Regidoria de Cultura, esta festivitat tan tradicional, considerada valuós patrimoni de la ciutat de Xàtiva.

Captura de pantalla 2015-06-05 a las 18.19.03

 

Emotivitat al Corpus d’Ontinyent

Ontinyent celebra un dels Corpus Christi més emotius de tot el territori valencià. Una processó religiosa d’aires plenament festius que enfonsa les seues arrels enllà de la història i que s’ha anat enriquint, en els darrers anys, amb la recuperació de molts entremesos que s’havien perdut i que fan lluir la festa amb gran esplendor.
La festa de Corpus a Ontinyent se celebra en dues jornades, el Dissabte, dia de la vigília, i el Diumenge de Corpus.

Dissabte de Corpus
La festa comença dissabte, vespra de Corpus. Al migdia, tal com marca la tradició, l’Àngelus repica a l’església de l’Assumpció de Santa Maria. Tres batallades de la Petra, una de les campanes, assenyalen l’hora del prec de l’Ave Maria.
A la vesprada, els gegants i cabets d’Ontinyent fan honor a la dita “si pel juny els Gegants veus ballar, Corpus demà” amb una cercavila pel barri antic de la Vila i pel carrer Major

La processó de Diumenge
Ontinyent ha recuperat set balls processionals d’entre tots els que històricament participaven a la processó del Corpus Christi: els Cabets, els Gegants, els Arquets, els Cavallets, la Veta, els Pastorets i la Moma.
Els Cabets, nom que a Ontinyent es coneix als Nanos o Cabuts, en són actualment nou, encara que són vuit els que fan el ball a ritme de dolçaina i tabal. A Ontinyent s’ha perdut la tradició que representaven els nans de les diverses races humanes; els actuals, fets de fibra de vidre es van construir a partir dels existents fabricats en la dècada de 1940 i que representen personatges de cinema mut d’aquella època.
Els gegants, per la seua banda, representen les tres religions que van conviure a Ontinyent de l’Edat Mitjana: els cristians, els musulmans i els jueus, aquests darrers estrenats el 2006.

  • El Ball dels Arquets és correspon al ball d’holandeses. En l’època barroca, aquest tipus de dansa volia representar a gents d’altres territoris europeus amenaçats per l’avanç del protestantisme i que, teòricament, volien conservar la creença catòlica. Així, s’educava en la fe contrareformista a uns veïns habitualment analfabets.
  • El Ball dels Cavallets, és una dansa representativa de tipus processional valencià, que fou recuperada el 1999 després de més de setanta anys d´oblit. És una dansa guerrera amb espases i cavalls, prova de representar, tal i com s´hi feia arreu del País Valencià en el temps barroc, la lluita de les milícies de les viles reials valencianes contra els pirates barbarescos.
  • El Ball de la Veta (de la magrana), on els dansaires van trenant les seues coloristes vetes de seda al voltant d’un pal que representa l’arbre de maig, l’arbre de la fecunditat, culminat per la bandera de la vila feta amb un pom de flors.
  • El Ball de la Moma: esta dansa és una de les més simbòliques en les processons valencianes del Corpus. El ball, recuperat i interpretat pel Grup de Danses d’Ontinyent, representa la lluita de la Virtut, una estilitzada dama valenciana del segle XVIII, contra set Momos o pecats capitals, els quals armats amb bastons tracten sense èxit de doblegar-la.
  • El Ball dels Pastorets: És l’últim ball incorporat i recuperat. Antigament es mantenia gràcies a un dels gremis que hi havia a la població de l’època. En el cas dels Pastorets podria ser el de la llana, ja que Ontinyent era una població molt important en la fabricació del tèxtil, i a més a més, era un punt d’encreuament de molts assegadors pels què passaven molts ramats i els corresponents pastors.

A continuació, des del 2002, el Grup de Danses d’Ontinyent realitza la tradicional enramada amb plantes aromàtiques. Durant tota la setmana, els ontinyentins han recollit totes les flors i herbes de la vila i de la serra de Mariola. Les quatre parelles de dansadors van escampant totes aquestes flors just després de les danses processals i poc abans del pas de la Custòdia, realitzant una catifa floral salvatge i espontània de gran bellesa. El pas de la Creu processional, sota pal·li daurat, desfà l’efímera catifa, donant també pas als xiquets que han fet la primera comunió i els fidels.
Cada certa distància, la Custòdia descansa sobre una vintena d’Altarets o Tauletes, uns menuts altars profusament decorats on els veïns que els han preparat l’adoren i li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del campanar, es volteja la Campana del Santíssim.

Captura de pantalla 2015-06-05 a las 18.20.52

 

Xavi Llopis, president de l’Associació de Gegants i Cabets

“Hem recuperat una part de la història popular d’Ontinyent”

Els Gegants i Cabets d’Ontinyent són una part molt reconeguda del Corpus a Ontinyent.

Així és, però formem part, al mateix nivell, de tots els col·lectius que conformen els diversos balls de la part cívica de la processó. Tots junts coordinem aquesta part lúdica i és aquest conjunt el que fa que el Corpus d’Ontinyent siga una festa reconeguda i referent fora de la ciutat.

Porteu el nom d’Ontinyent per tot el territori nacional.

Nosaltres ens vam constituir com associació al 1992 i en aquest moment es realitzaren de nou, amb el recolzament municipal, la major part de les figures amb les que comptem ara, que abans eren de cartró-pedra, i ara són de fibra de vidre. En aquell moment ens vam fer càrrec de mantindré-les i cada quatre anys des de 1994 realitzem una trobada a nivell nacional i després realitzem una sèrie de visites per tota Espanya en col·laboració amb diferents associacions.

cabets-ninero-(els7)Quina importància tenen els Gegants i Cabets?

Nosaltres tenim datats l’existència d’aquests elements a la ciutat concretament des de 1609, a principis del segle XVII. Açò ens fa ja veure la importància històrica que té. A més, com he dit abans, hem recuperat figures dels anys 40 amb un valor emotiu.

Per què vàreu decidir recuperar aquesta part fonamental del Corpus?

Nosaltres volíem recuperar les nostres tradicions que estaven perdent-se o a punt de fer-ho. En eixos anys no hi havia la consciència que tenim en aquests moments, ja que els Gegants i Cabets d’Ontinyent són molts estimats. Als anys 90 havíem de buscar gent que ens acompanyara. La nostra inquietud era no perdre un tros de la infància, una part del que recordàvem de quan érem menuts, unes figures que estaven tirades en un magatzem municipal. Hem recuperat una part de la història popular d’Ontinyent.

Quina novetat més significativa porta la vostra associació aquest any?

No és una novetat rellevant, però hem remodelat el nostre vestuari. Nosaltres no eixíem d’època, ja que per portar l’estructura necessitem roba còmoda. Però hem copiat una vestimenta de l’estil dels anys 40, però més moderna.

Per als nostres lectors que puguen no conèixer la festivitat del Corpus a Ontinyent, i al tractar-se d’un referent turístic de la ciutat, per què els convidaries a gaudir d’ella aquest cap de setmana?

Conjuntament amb el de Xàtiva, arrastra una sèrie de col·lectius, de balls… que són història viva i que no es veuen a menut. Mostren una sèrie de tradicions i poc a poc van incorporant-se nous balls, així com músiques. En el nostre cas eixim en Corpus i en la Puríssima. Són festes que a la gent els atrau i és una oportunitat d’eixir al carrer i gaudir d’aquest cap de setmana.

programa corpus onti