David Trueba: “Ontinyent és una ciutat molt interessant per a fer una pel·lícula”

  • El director guanyador de diversos premis Goya es rebut per l’alcalde Jorge Rodríguez i la corporació municipal

“Ontinyent m’agrada molt, he de tornar per filmar ací perquè és una ciutat molt interessant per a fer una pel·licula”. Així ho manifestava David Trueba, director de cinema guanyador de diversos premis Goya, en la recepció de què era objecte aquest divendres a l’Ajuntament d’Ontinyent.

Trueba, que visita la ciutat amb motiu de l’homenatge que li ret la XVIII Mostra de Cinema d’Ontinyent que organitza el Cine Club Utiye amb la col·laboració de l’Ajuntament, signava al llibre d’honor i tenia ocasió de departir amb l’Alcalde, Jorge Rodríguez, i la resta de la corporació municipal. L’alcalde lliurava a David Trueba diversos obsequis, entre els quals havia també una botella de vidre de la campanya “Aigua d’Ontinyent, per a beure, per a viure”, per la qual s’interessava el realitzador i també escriptor, qui qualificava de “heroicitat” l’existència d’un Cine Club tan antic com l’Utiye amb la col·laboració de l’Ajuntament. 

La visita de David trueba forma part d’una programació que s’iniciava dimecres passat al Saló d’actes de Caixa Ontinyent amb l’acte de presentació del llibre del 50é aniversari del Cine Club Utiye, que incloïa un concert d’Elena Aker (arpa) i Denis Bilanin (teclat) de la mà de la regidoria de Cultura; així com un audiovisual realitzat per Xavier Mollà. Dijous, al mateix Salo d’Actes de Caixa Ontinyent,  es comptava amb una xarrada de David Trueba un col·loqui de cinema i literatura, i la presentació del seu llibre “Tierra de campos”; i posteriorment al Teatre Echegaray es feia una Gala d’homenatge

Al director, incloent també el concert “Obrigado II (Muito obrigado)” d’AGR Nonet Grup & Perico Sambeat, oferit també per la regidoria de Cultura. Des d’aquest divendres 29 de novembre i fins dijous 5 de desembre, la programació es completa amb 3 passes diaris a les sales de cinema de “El Teler” de diverses películes de David  Trueba, com ara “Soldados de Salamina”; “La silla de Fernando”; “Madrid, 1987″; “Vivir es facil con los ojos cerrados”; “Casi 40” o “Si me borrara el viento lo que yo canto”.