El Club Atletisme Xàtiva compleix 40 anys

IMG_1361

IMG_1362El 18 d’abril de 1973 es fundava l’aleshores Club Atletismo Jativa. Des d’eixe moment fins a l’actualitat s’ha mantes en actiu participant en nombroses competicions i formant atletes en les diverses especialitats. Són 40 anys d’història que han fet possible les persones que en les successives etapes del club han dedicat el seu temps i treball a aquest club. Aquesta setmana hem volgut parlar a dos dels seus artífexs, Pepe Sanchis, primer president i Pepe Ventura, primer entrenador, amb els que hem repassat els millors records d’aquesta etapa.

 

Pepe Sanchis, primer president del CAX

“D’eixa època recorde sobretot les penúries amb les quals es feia atletisme a Xàtiva”

Perquè es va crear aquest Club d’Atletisme a Xàtiva?Pepe Sanchis

Per que a finals dels anys 60,érem un grup d’estudiants d’uns 15 anys que Ángel Vila, professor del nostre institut, ens havia seleccionat en les seues classes. Amb ell competíem entre els instituts en els Jocs Escolars, permetent-nos practicar esport en els diferents municipis de la zona. Teníem afició per fer més esport, però a Xàtiva no teníem ni una pista d’atletisme, fins a a principis dels 70. El problema és que era molt xicoteta i nosaltres practicàvem diferents modalitats. Per açò, vam decidir federar-nos per a poder participar en competicions oficials, i vam comptar amb l’ajuda d’un senyor del Club de Carcaixent.

Com recorda aquests primers anys?

Recorde sobretot les penúries amb les quals en aquella època es feia atletisme a Xàtiva. També recorde la nostra participació a mitjan dels 70 al programa ‘Camino del Record’ del TVE, un esdeveniment eixir en televisió en eixos anys que ens va beneficiar molt. A més, vam aconseguir arribar a la final en una edició i recorde la gran il·lusió que teníem.

Quanta gent formava el club al principi?

Anàvem d’infantils a juvenils quan començàrem i teníem el handicap del Club de Vòlei, molt exitós en eixos anys i al que s’anaven moltíssims dels atletes.

A més de en la pròpia evolució dels temps, en què ha canviat el Club en aquests anys?

Sobretot en instal·lacions, ja que haguérem donat el que fora per disposar del que hui tenim a Xàtiva. Nosaltres entrenàvem en els parcs públics fins al 1983, quan es va inaugurar Els Pereres. Pense que el que és el Club ara és gràcies a nosaltres, ja que si no haguérem tingut aquesta obstinació, no se si ara hi hauria un Club a la ciutat.

 

 

Pepe ventura, primer entrenador del CAX

“Seria un somni poder a aportar un atleta olímpic de Xàtiva”

krAra que se celebra el 40 aniversari, com recorda aquests primers anys del Club Atletisme Xàtiva?

Recorde que eren uns estudiants del Josep de Ribera amb molta il·lusió per divertir-se fent esport. Jo estava preparant una obra de teatre quan va venir un home del Club de Carcaixent per a aconsellar als xics sobre els estatuts i jo vaig proposar la idea d’introduir un entrenador, ja que era necessària la formació dels esportistes.

Tenies experiència com a entrenador?

Ells van confiar en mi, encara que l’única cosa que coneixia d’atletisme era d’haver-ho vist per televisió i vam començar a entrenar amb el que jo intuïa. Posteriorment la federació ens va portar a Rafa Blanquer, que ens va donar un curs de monitors molt intens i molt bonic i vam inventar la promoció d’atletes setabenses. He de dir que jo sense Paco, sense Pepe, sense Gisbert, sense Armando… no haguera sigut ningú.

Com veu l’atletisme en l’actualitat a Xàtiva?

Sincerament pense que és un crim que les pistes de la Ciutat del Esport estiguen abandonades de gent i que molt pocs joves practiquen l’atletisme. En eixos anys molt pocs pobles tenien pista i si volíem córrer havíem d’eixir de Xàtiva cada cap de setmana per a competir en condicions. És una vertadera llàstima. Un Club d’Atletisme no és gent que vaja a córrer carreres de poble, encara que una part sí ho siga. És atletisme en pista, és tenir totes les proves com a perxa, altura… I açò és el que s’ha de seguir fomentant.

Finalment, què millor per a celebrar el pròxim 50 aniversari que amb un atleta olímpic?

Per descomptat. El meu somni seria poder a aportar un atleta olímpic de Xàtiva i no m’agradaria morir-me sense veure-ho. És molt complicat, però seria el colofó perfecte a tot el treball d’aquests anys si ho aconseguírem de cara al 50 aniversari del CAX.