“El futur del nostre poble està en el turisme d’interior”

En el nostre exemplar d’aquest dissabte hem visitat Anna per a repassar tota l’actualitat d’aquest poble amb el seu alcalde, Miguel Ramírez, que comparteix aquest càrrec amb la presidència del PP comarcal en La Canal. Una persona que parla molt clar i que no ha dubtat a expressar la seua opinió respecte a totes les qüestions que li hem plantejat.

 

En aquests dies la premsa ens hem fet ressò d’una decisió important. Anna estava dins de la creixcuda immobiliaria i l’esclat de la bambolla va deixar parat el futur camp de golf. Quines novetats hi ha al respecte?

En principi el que és el PAI del camp de golf segueix sent un motiu molt important per a la localitat. Estem en un moment en el qual açò lògicament s’ha parat, però no volem que es perda perquè és l’única actuació d’aquest tipus aprovada totalment per Conselleria. Intentarem deixar-la en primera posició d’eixida per a quan aquesta situació canvie estiguem en una bona situació per a executar el projecte. Cal acomodar-se a l’actualitat. Abans el camp estava destinat a habitatges del sector terciari i ara ho dedicarem al tema residencial de la tercera edat, ja que hi ha molta demanda del centre d’Europa. Intentem que el projecte seguisca viu ja que és molt important per al poble.

A més, hi ha una iniciativa per a fomentar treball en la localitat.

Sí, hem demanat uns terrenys a l’empresa per a crear treball entre la gent necessitada del municipi. No és una cosa que els solucione la situació, però sí intentarem pal·liar les seues despeses, ja que hi ha famílies que no poden ni pagar el rebut de la llum. Allí hi ha unes finques que estan molt bé, principalment d’oliveres, i volem cedir-les a aquestes persones que vulguen portar-les i s’encarregarien de portar-los i arreplegar gratuïtament la collita. Si al final de l’any tenen oli per a ells o per a vendre i traure uns diners, benvingut siga.

Els ha sorprès la demanda inicial d’aquest pla?

Creiem que és una bona idea i açò ho va demostrar l’expectativa que va haver. El bando ho va anunciar uns dies abans i ja venien a apuntar-se. La veritat és que ha respost molta gent i no hauran problemes perquè tots tinguen aquesta opció. A més, també ajudem al fet que el paisatge no es perda i estiga cuidat.

És l’objectiu que tant el ciutadà com la zona siga conscient de la riquesa paisatgística i turística que té?

Estic segur que sí. Ací sempre hi ha hagut una consciència del nostre patrimoni natural i sempre s’ha respectat. L’Albufera, des de fa moltíssims anys, no s’ha fet cap actuació urbanística. Sempre s’ha preservat.

Una de les solucions per a pal·liar la situació actual pansa per potenciar aquest aspecte turístic?

Jo crec que sí, aquest sector és molt important, però hem d’aconseguir fer-ho bé. El nostre poble té un futur en el turisme d’interior. Cal oferir una oferta que siga coherent en preu i qualitat, mostrant alguna cosa diferent i alguna cosa amb el que els visitants gaudisquen.

És vostè una persona inquieta, amb molts projectes en ment.

Per a açò estem ací.

Encara que molts dubte en l’actualitat d’aquesta faceta dels polítics?

Generalitzar sempre ha sigut mal i hi ha polítics que no es mereixen estar, però per sort la majoria sí. Una poma podrida fa molt de mal. Els polítics locals deixem els nostres treballs de tota la vida per a guanyar menys diners. No és que siguem tontos, és que tenim inquietuds.

Explique’ns el pla que està duent a terme d’estalvi energètic.

Hem canviat uns llums d’estalvi que ens ha donat Diputació. A açò cal sumar-li una mesura d’apagar un terç de l’enllumenat del poble a les dotze de la nit. De cada tres llums s’apaga una, sense que queden dos al mateix temps, i canviant cada dia l’ordre d’apagat, per a no discriminar a cap veí. A les sis del matí es tornen a encendre.

Quin estalvi suposa aquesta mesura?

Entre 80.000 i 90.000 euros al mes. Ara estem estudiant la forma legal d’aplicar aquests diners a unes subvencions de 500 euros per persona i puguen atendre les seues primeres necessitats a canvi de treballar quatre hores per a l’Ajuntament. Amb açò pretenem que repercutisca en el poble, en els parcs i jardins i diferents instal·lacions i ajudem a la gent.

Canviant d’escenari, el desembre passat va ser triat per àmplia majoria com a president comarcal del Partit Popular.

Santiago, alcalde d’Énguera, va dir que no volia continuar i vaig decidir presentar-me. El suport va ser unànime. Som una comarca molt unida per a tot, encara que lògicament sempre hi ha inquietuds d’altres persones. Hem començat ja a fer reunions, ara estem immersos en congressos locals i el nostre objectiu és seguir treballant pels ciutadans.

Quins objectius té en ment?

La nostra meta política és aconseguir la totalitat de municipis del Partit Popular. Actualment falta Xella. La nostra meta social és, com he dit abans, el turisme comarcal. Cada poble per si sol no és suficient per a satisfer una oferta, però la comarca sí pot. Des de les pintures rupestres de Bicorb, la Cova de l’Aranya… Hi ha coses molt boniques en aquesta zona i podem fer que tinga un valor turístic d’interior. Açò solament pot anar a més, perquè estem molt baixos en demanda, per la qual cosa crearà llocs de treball i riquesa.

FITUR va deixar clar amb una sèrie d’inversions que s’havia de potenciar aquest sector.

El president de la Diputació sempre està al nostre costat, és l’únic que ens està donant diners. Anem a intentar que Rus ens cedisca la Turist Info del Teatre Principal de València per a dedicar-la a turisme d’interior i mostrar la nostra oferta. Estem a 20 minuts de la costa, a 35 de València… Estem en un lloc molt bo.

Mancomunitats, diputacions… Entén les crítiques ciutadanes a aquestes duplicitats?

Potser sí. Tot quan es munta té un sentit però la vida avança i tot modificar algunes coses, fins a la Constitució. Jo sóc dels quals no estic a favor de la unió de municipis, a pesar que des del meu partit es promoga. Cada poble és independent, té el seu orgull, la seua història… Municipis com Estubeny té una història tan important com Nova York, i ho dic sense cap dubte. Què estalviem ajuntant aquests municipis? El meu sou és d’1.375 euros i quan vaig entrar es cobraven més de 3.000 euros, traurem a Espanya estalviant aquest sou? Potser les persones que han proposat açò no han xafat el carrer. La mancomunitat és voluntària i té l’objectiu d’arribar on no podem arribar individualment, com l’assistència de persones majors, el servei de fem, ajuda a drogodependents…

Finalment, com veu la polèmica del Consorci?

Nosaltres ho fem per 58 euros la tona del tractament de reciclatge. El Consorci ens la ha passat a 108 euros. Estem molt descontents perquè volem que ho agafen quan tinguen la planta. És una aposta molt valenta del Partit Popular, perquè no podem tirar cadascun el fem en la nostra casa. Però aaixò sí, una altra cosa és com es faça.