Els arqueòlegs de “Vila Cornelivs” desvetlen el procés d’excavació de la finca romana

Vila Cornellius
  • La vila es va construir entre els anys 65 i 75 d. de C. per a l’explotació d’unes terres, a més de poder gaudir d’una gran residència on passar temporades de descans

El programa d’activitats complementàries de l’exposició “Vila Cornelivs” produïda la Diputació de València va concloure dijous amb una conferència a càrrec dels arqueòlegs Rosa Albiach, Elisa García-Prósper i Aquilino Gallego que van dirigir les excavacions en el jaciment de L’Ènova.

Els també comissaris de la mostra parlaren sobre el procés d’excavació de “Vila Cornelivs”, la finca rústica romana els vestigis de la qual s’exhibeixen, fins demà, en La Beneficència en una gran exposició produïda pel Museu de Prehistòria de la Diputació de València.

“Vila Cornelius” és una magnífica finca rústica romana descoberta fortuïtament en 2003 a l’Ènova durant les obres del traçat de l’AVE Madrid-València. Després de la troballa es va realitzar una excavació arqueològica d’urgència, en 2004, dirigida pels arqueòlegs Rosa Albiach, Elisa García-Prósper i Aquilino Gallego, els qui s’han encarregat també de l’exposició.

Els treballs arqueològics –qualificats en l’àmbit científic d’exemplars- es van desenvolupar amb la col·laboració d’Adif, la Generalitat Valenciana i la Diputació de València i van posar al descobert una superfície de 3.000 metres quadrats corresponent a una vila rústica d’època romana, amb una zona d’habitatge o pars urbana i un àrea artesanal i de magatzematge o pars rústica, dedicada al processament del lli, propietat de l’aristòcrata i patrici xativí Publio Cornelio Juniano (Publius Cornelius Iuniani).

La vila es va construir entre els anys 65 i 75 d. de C. per a l’explotació d’unes terres, a més de poder gaudir d’una gran residència on passar temporades de descans. El producte triat va ser el lli, l’èxit del qual estava garantit ja que des d’època republicana existien tallers en Saetabis que teixien amb est fil teles d’excel·lent qualitat, molt famoses en l’imperi romà i esmentades en diversos textos clàssics de l’època com Plinio (Història Natural XVIII, 165; XIX, 9), Catulo (Carmina XII, 14,17), Gracio Falisco (Cynegetikon , XL-XLI) i Silio Italico (Bellum Punicum, 372-375).

Segons Rosa Albiach, “sabem que aquesta va ser l’activitat de producció per les basses per al seu processament i el resultat de l’anàlisi del seu morter que va mostrar fibres de lli i d’espart”.

Aquest treball ho van realitzar els esclaus i libertos que van viure en la vila dels quals coneixem una part per l’epigrafia oposada: els esclaus Lleones i Natalis i els libertos Rhodine, Vib(ius) Eutychus i Inve[---].