“Ens deixarem l’ànima per defensar l’escut de l’Olímpic”

Hui entrevistem a  Alejandro Sandroni, nou entrenador de l’Olímpic de Xàtiva. La seua curiosa aventura com a tècnic va començar en la temporada 2005/06 quan sent jugador del Yeclano Esportiu va penjar les botes per a passar a prendre les regnes com a entrenador. Després d’aconseguir l’objectiu de la permanència en les dues temporades posteriors va aconseguir classificar a l’equip per als play off d’ascens a Segona Divisió B, encara que sense fortuna, aquesta fita si s’aconseguiria a l’any següent. Després d’una temporada complicada en la categoria de bronze, Sandroni va dirigir al Reial Murcia B on va estar durant dues temporades. Ara, l’argentí afronta aquest nou repte amb la màxima il·lusió i implicació.

Com és Alejandro Sandroni com entrenador?

La meua història va ser molt ràpida. Jo he sigut un jugador que ha estat en 2a B i Tercera, he sigut un més del muntó, i amb 32 anys em vaig traure el carnet d’entrenador. En la temporada 2005/06 jugava al Yeclano, i van acomiadar a l’entrenador en la jornada 9. El president em va oferir aquest lloc i  no m’ho vaig pensar… Vaig passar en dos dies de ser company a estar al cap de l’equip. Van ser cinc temporades on no sols ens salvarem, sinó que també vam poder jugar als play off d’ascens i abastar la 2a B amb un planter format per gent de la casa i del poble. Açò em va portar dos temporades al Reial Murcia B, amb un equip molt jove on vam fer un bon paper. Sume més de 20 anys entre la trajectòria de futbolista i d’entrenador i pense que açò em ve molt bé per afrontar un repte com aquest. Estic molt agraït de que hagen pensat en mi.

Com has vist l’equip en les últimes temporades?

He vist molts partits durant aquests anys, ja que m’uneix una gran relació a José Alemany i no he perdut mai el contacte. Pense que l’Olímpic ha sigut exemplar, sempre millorant a tots els nivells. Açò ens deixa veure que tant la directiva, com la parcel·la Deportiva han fet una tasca encomiable. El meu objectiu és aportar el nostre granet d’arena per seguir en aquesta línia creixent.

Com valores la tasca del fins ara tècnic, Toni Aparicio?

Ha sigut excel·lent. Però no sols la seua, ja que és un treball que sumen Ocaña i Seligrat, els dos entrenadors anteriors. Han fet una labor espectacular ja que l’equip ha tingut unes senyes d’identitat molt clares i sempre ha anat creixent temporada rere temporada. L’Olímpic ha estat per damunt de l’entrenador i espere que seguisca aquesta ratxa.

Canviarà en algun aspecte aquesta proposta futbolística tant definida amb la teua arribada?

En principi el que volem és aprofitar tot el que ens han deixat. El concepte de treball defensiu, de solidaritat i de compromís hi ha que tenir-lo sempre present amb la màxima humilitat possible. A partir d’ací hem de fer un pas enfront. Els meus equips volen el baló, necessiten ser protagonistes i busquen el gol. Hem de ser conscient de que en aquesta categoria de vegades ens tocarà defendre i altres ens tocarà atacar i hem de preparar un equip que puga combatre totes les circumstàncies del partit, sent competitius i difícils per al rival.

Fruit de la teua experiència en la categoria, com veus enguany la 2a B?

És una categoria molt difícil i competitiva, amb equips històrics. No hem d’oblidar que l’Olímpic és un d’aquests històrics, que té molta humilitat i que  fa les coses molt bé a tots els nivells en els últims anys. Nosaltres anem a tractar de competir, de ser un equip més i al final el futbol ens posarà en el nostre lloc.

Et marques algun objectiu?

No… En aquestes alçades de la pretemporada el meu objectiu és seguir treballant com fins ara, seguir coneixent-nos tots i formar un gran grup humà. Pense que aquestes relacions prevalen sobre les esportives.

Com has vist el club i que et pareix la ciutat en aquests primers dies?

Sincerament, jo estic encantat. Ara mateix és tot positiu ja que m’he trobat un club molt familiar, amb uns jugadors que han arribat a una predisposició increïble. Tenim unes instal·lacions de primer nivell,  tot el món ens dona la mà per col·laborar i tot són facilitats. El més important i complicat és mantenir aquest ambient, ja que un grup content és un grup que aconsegueix objectius.

Han eixit jugadors molt importants i han arribat d’altres com Rangel, Mario o Borja.

En els últims anys l’Olímpic té una estructura molt clara de jugadors arrelats, sent un club on altes plantilles s’han fixat. Han eixit Peris, Francis… però han arribat i arribaran altres. Pense que els jugadors es revaloritzen és una gran alegria per al club ja que s’estan fent les coses bé.

Alguna posició concreta a reforçar?

Estem mirant i tot dependrà de com transcorrega el mercat. La davantera és una posició on més estem mirant.

Per últim, un missatge a l’afició de l’Olímpic.

Demanar-los que ens donen una oportunitat i que ens seguisquen recolzant com fins ara ho han fet, ja que sempre que he estat a la Murta he vist un estadi replet. Sols ens queda prometre que ens anem a deixar l’ànima en el terreny de joc per defensar aquest històric escut.