“Estic emocionat i il·lusionat pel que ens queda per davant”

Jugador de l’Olímpic, entrenador de l’Olímpic, i ara secretari de l’Olímpic. José Enrique Sanchis és una de les persones que més a dins porta a aquest club i així ho ha demostrat també amb els seus tres llibres publicats sobre el conjunt xativí. Què millor que ell perquè ens pose en valor tot el que s’està aconseguint en un any que passarà a la història del club.

A nivell personal, com estàs vivint aquesta gran temporada de l’Olímpic?

Aquesta temporada està sent històrica, per a emmarcar. En el plànol personal estic emocionat i il·lusionat pel que ens queda per davant. Partíem amb un pressupost normal que no ens feia ser optimistes de cara a les aspiracions reals, però la grandíssima plantilla, l’excel·lent entrenador i cos tècnic, així com una directiva que ha confiat en ells i una afició que sempre ha recolzat a l’equip, hem aconseguit arribar fins a ací.

També eres part de l’èxit que està aconseguint el club amb un treball diari que poc es coneix. En què consisteix la teua tasca?

En la junta directiva de l’Olímpic som unes 25 persones amb treballs molt concrets, som un arbre que parteix des del president i que es divideix en diverses branques on tots som igual d’importants i necessaris. En el meu cas, com a secretari, sóc l’encarregat de coordinar a tots ells, estant connectat amb cada departament i portar la part administrativa del club. Faig les comunicacions oficials, les relacions externes amb la Federació Espanyola i Federació Valenciana, departaments públics, coordinació de seguretat, acreditació de rivals… Faig un poc de tot i m’entusiasma aquest treball.

Eres de les persones que més coneixes la història de l’equip, amb diversos llibres publicats sobre aquest tema. A portes d’un partit històric per a l’entitat, cal valorar el que s’està fent.

Des de la prudència, encara no s’ha aconseguit res. Estem a un pas de fer història i passe el que passe, dins de deu anys recordarem i valorarem aquesta temporada. Ens falta la guinda ja que hem estat diverses vegades prop de Segona Divisió. La primera va ser en la temporada 1940/41 quan va ser l’Elx qui va promocionar gràcies a una victòria seua a l’Alacant. En 1959, 1960 i 1961 vam ser campions de Tercera, i en les promocions per a pujar a Segona vam caure davant el Nàstic, Màlaga i Atlètic Balears, respectivament. Finalment, en 1988 amb Benito Floro vam perdre en l’última jornada a casa de l’Albacete 4-3 i ens vam quedar de nou a les portes.

Podem somiar amb que a la sisena va la vençuda?

Jo sóc molt optimista i ja de reüll he mirat quins equips serien possibles rivals per a la promoció. Tenim molta il·lusió i seria molt bonic però cal ser prudent perquè hi ha cinc places per a sis equips i queden dos partits molt difícils. Hem de respectar als nostres rivals, però tenim l’emoció a flor de pell.