“Estem decidits a governar la ciutat sense obviar a la resta d’opcions polítiques”

El proper dissabte 5 de gener, a les 12 hores, el col·lectiu de Xàtiva Unida anunciarà a Miquel Lorente com a candidat a l’alcaldia de la capital de la Costera amb un acte obert a la ciutadania a la Plaça de la Bassa. Com hem fet aquests darrers mesos amb la resta de candidats, aquesta setmana hem parlat amb Miquel Lorente per conèixer-lo més en profunditat.

Baix el teu punt de vista, com ha de ser la figura d’alcalde?

Un alcalde hauria de ser una persona que escolte i que no sols pense en la gent que ara mateix habita (i vota) a la ciutat, sinó en la gent que ha de viure en ella en un futur.

Això no pot pecar d’idealisme i de manca d’atenció als problemes reals dels veïns?

La gent que viu ara a Xàtiva és el present i s’ha de treballar per ella, però el que realment és important en qualsevol política pública és el futur que obri.

Per què li compensa estar en política a un professor amb plaça fixa?

Perquè treballar per a la gent és una de les coses més honestes que hi ha, sempre i quan s’exercisca amb honestedat, i és el que més pot omplir-te com a persona, més enllà de salaris i comoditats. Ara el meu salari és menor que en el meu lloc de treball.

Et reconeixes en aquell Miquel Lorente que de ben jove va entrar en política? Creus que continues en política per les mateixes raons?

Pense que s’han sumat altre qüestions que abans no hi eren. Però la força, el pal de paller, continua.

Assenyala tres polítics de referència en política local, estatal i internacional.

En política local, Ricard Gomà: ara no és càrrec públic, però ho ha sigut molt de temps a Barcelona: al marge de ser professor universitari, té ben clara de quina manera s’ha de construir una ciutat. En política estatal, Antonio Maíllo. I en clau internacional, Pepe Mújica.

Semblen de manual, d’estereotip de polític d’esquerres… No penses que, per a obrir-se a tota la ciutadania, caldria trencar amb l’ortodòxia que ú porta de casa?

Totalment. De fet, el discurs de l’esquerra ha estat, en moltes qüestions, superat per la pròpia realitat. Fixa’t: encara hi ha gent que parla de la contradicció capital-treball, quan eixa contradicció ha estat superada per les circumstàncies i s’ha amplificat a una altra contradicció encara més profunda: la contradicció entre el capital i la vida. I en la ciutat hi ha moltes coses que es poden fer en favor de la vida. Hui per hui, si l’esquerra ha de lluitar per alguna cosa ha de ser perquè la gent puga viure amb la màxima felicitat.

Quines pors s’ha de traure l’esquerra de damunt?

Més enllà de les pors, el que ha de fer és no posar més etiquetes. Quan tu dius que eres d’una determinada ideologia, ja estàs excloent a una gran part de la població. Per tant, si l’esquerra s’ha de llevar alguna por és la d’estendre ponts amb aquells que no pensen igual aparentment.

Això és Xàtiva Unida respecte al que era Esquerra Unida?

Xàtiva Unida ha de tractar d’estendre els màxims ponts amb tots aquells que no pensen dins les coordenades tradicionals de la ideologia esquerra-dreta. Hem de superar això. Hem de ser capaços de treballar d’una manera cooperativa amb les persones que a priori són més distants al que nosaltres, en un principi, defensem. I no perdre a ningú en el camí.

Eixe salt t’ha generat algun problema de consciència política, per renunciar o claudicar?

En absolut. Ser d’esquerres ha de ser treballar per la majoria i inclús amb les persones més allunyades als nostres postulats. Aquesta és la diferència amb les propostes conservadores.

Quina inquietud general et lleva més la son?

Les condicions de les persones que vindran després de nosaltres. I especialment el futur dels nostres fills.

En què t’ha canviat ser pare?

En tindre molta més responsabilitat. Moltes de les coses que feia abans, ara me les pense dues vegades.

Parlem de Xàtiva. En quin error no tornaràs a caure?

No m’agradaria tornar a veure com s’incompleix allò pactat. Pense que és una falta de respecte cap a molts xativins i xativines. Per això, estem decidits a governar la ciutat sense obviar a la resta d’opcions polítiques.

Penses que els teus votants entendrien que et recolzares amb els partits de la dreta?

Plantegem que Xàtiva necessita un gran pacte, un pacte de ciutat que no excloga absolutament a ningú. On totes les sensibilitats, sempre que estiguen dins dels paràmetres democràtics, participen i puguen dir la seua. A la Junta de Govern han d’estar representades totes les opcions polítiques i, a més a més, aquestes opcions polítiques tinguen una delegació de govern, és a dir, que pogueren aportar de la millor de les maneres possibles a la construcció d’un full de ruta que no ha de ser de quatre anys vista, sinó de 20 anys vista. Estem segurs que açò ho entendria Xàtiva, és més, és el que està reivindicant la ciutadania des de fa molt de temps. Hem de ser capaços de seure’ns i de dissenyar una agenda de ciutat el més consensuada possible i amb la màxima durada possible.

Has comentat que no t’agradaria  tornar a veure com s’incompleix allò pactat. Es deixa entreveure que la salut amb els  socis de govern ha vingut desgastant-se.

És evident que hi ha hagut moltes circumstàncies on no s’ha respectat a la segona força de la ciutat, una força que ha sustentat amb molta responsabilitat el Pacte de Sant Domènec. Hi ha coses que no haguérem fet, haguérem preferit respectar la voluntat de la ciutat com nosaltres vam fer respectant la llista més votada. En tot cas, pensem que hem de mirar al futur. Al remat, la lliçó és que hem aprés allò que no s’ha de fer quan s’està al capdavant d’un govern.

Per quins impulsos creus que vota la gent?

Principalment, per sentiment. Ací està la lluita: entre el raciocini i el sentiment. De vegades, el sentiment se sobreposa als paràmetres racionals i té, fins i tot, més raó que el propi raciocini.

Per què no s’ha instal·lat a Xàtiva cap gran empresa en les últimes dècades?

La ciutat ha arribat a un punt en què estava en pausa i semblava que ja no necessitava res més. Portem dècades d’estancament i sense una iniciativa potent per tractar d’atraure noves empreses. Ni tans sols s’han generat les condicions perquè hi haja empreses de caràcter productiu. En els últims anys es va optar per l’economia especulativa. Ací estava Llanera.

I en els darrers quatre anys?

S’han consolidat i ampliat alguna de les empreses existents. Hem posat molt d’èmfasi en el reforç comerç proximitat. A més, hem contribuït mitjançant diferents plans d’ocupació a aportar a l’economia local 3 milions d’euros. Encara queda molt de camí per fer però hem de continuar treballant.