Evarist Aznar, una dècada a l’alcaldia de la Llosa de Ranes

“Cal reinventar-se i aconseguir traure endavant el consistori amb els recursos dels que es disposen, a força de treball i imaginació”

Seguint el camí que hem obert aquestes setmanes al nostre periòdic on els alcaldes són els protagonistes, en el nostre exemplar de hui no tractem cap canvi en els consistoris de la zona, sinó un dels pobles amb un dels governs més assentats. Es tracta de la Llosa de Ranes i d’Evarist Aznar, que compleix deu anys en l’alcaldia i amb qui hem fet balanç de tot aquest temps.

Quan es compleix la meitat de legislatura, com valora aquests últims dos anys al capdavant de la Llosa?

La veritat és que, en estar emmarcats en una conjuntura complicada, pense que el que més ha prevalgut en aquests dos anys és una gestió rigorosa, amb una administració molt eficaç. Aquesta ha sigut la nostra forma de treballar en tots aquests anys, intentant donar un compliment als compromisos pressupostaris amb els nostres recursos. Sempre hem acabat amb resultats positius de tresoreria, situant-nos en una gestió bona, sense desfasaments. Hem de demostrar als nostres ciutadans que som capaços de fer una bona gestió i mantenir els serveis que ens demanden.

A més, heu aconseguit acostar-vos a ells.

Sí, hem aconseguit millorar la proximitat amb els nostres veïns. Jo treballava mitja jornada en la meua ocupació professional, i vaig prendre la decisió d’alliberar-me per a centrar-me completament en aquesta comesa. Vam fer el mateix amb un regidor, que està a peu de carrer atenent tots els problemes que puguen sorgir. Pense que açò ha millorat l’atenció als veïns.

Quins projectes destacaria en aquesta primera part de legislatura?

Hem seguit amb els projectes marcats, com el magatzem municipal tan necessari, on tenir situades totes les eines de treball diari. També hem posat en marxa altres projectes tan interessants com el canvi d’enllumenat a led, gràcies a Diputació.

I en aquests deu anys de govern popular, com ha evolucionat la Llosa?

Pense que si la gent poguera venir en 2003 i tornar hui, es trobaria un gran canvi. Hem guanyat en espais verds, situant-los en llocs estratègics; hem millorat educativament amb infraestructures de primer nivell, acabant la reforma del col·legi i construint un institut; vam crear un magnífic auditori municipal amb una excel·lent acústica; vam posar en marxa el polígon industrial, deixant parada la segona fase ja que no era el moment adequat; a nivell urbanístic hem solventat les deficiències de la xarxa d’aigua potable, unes inversions que no es veuen però que són molt necessàries… Són exemples d’inversió i de millora que ens han fet canviar absolutament.

Un altre dels objectius era acabar amb la crispació política.

Sí, era un altra de les nostres metes, ja que era una crispació molt notable. Quan vam entrar no ens vam dedicar a la persecució o la vendetta política, sinó a treballar. Calia canviar la forma de fer les coses, criticant òbviament el que està malament ja que si treballem ens podem equivocar, però sense personificar les coses i mirant cap endavant.

Després d’aquesta evolució, què és el que li falta a la Llosa?

Tenim un projecte que hem portat en totes les legislatures i en el qual seguim treballant. Aquesta mateixa setmana eixia publicat en el Butlletí Oficial de la Província la licitació de la urbanització per a aconseguir un sòl esportiu que ens permetrà ampliar la zona d’instal·lacions esportives i poder situar un pavelló cobert, la nostra principal mancança. Amb açò, tindríem una dotació d’instal·lacions municipals d’una qualitat molt important a tots els nivells, i aquest és el nostre principal objectiu.

Canviant a un terç més esportiu, un dels principals motius pels quals la Llosa ix contínuament en L’Informador és per la gran trajectòria del seu equip de futbol. Supose que a nivell personal estarà orgullós d’aquests èxits.

Molt orgullós, ja que sóc un aficionat més que procure no perdre’m els seus partits. El que ha aconseguit la Llosa és un èxit molt important, amb un poble i un pressupost tan xicotet. Tenim una gran afició i una junta directiva amb la capacitat de muntar un equip per a mantenir-se en una imponent Tercera Divisió. Açò és fruit de l’esforç que es va fer en el seu moment, canviant la gespa, millorant les instal·lacions… Hem contribuït de manera humil en aquests èxits.

És el CD Llosa un exemple de treball per a aquests temps complicats i que podríem aplicar al que hem de fer cadascú de nosaltres?

Per descomptat, ja que ens havíem acostumat a tenir subvencions i recursos fàcils i pense que aquestes han de ser per a un moment puntual i per al que siga necessari. Cal reinventar-se i cal ser capaços d’autogestionar-se i aconseguir traure endavant les nostres associacions, clubs, consistoris… amb els recursos dels que es disposen, a força de treball i imaginació.

A més, ha contribuït a portar el nom del municipi per tota la Comunitat.

En 2004 vam crear un reconeixement a totes aquelles persones i institucions que servien de bandera per al nostre poble. Així, cada 9 d’octubre lliurem en el Centre Civil un Socarrat amb el símbol de l’Ermita de Santa Ana, a tots aquells que ho han aconseguit, com el CD Llosa, els millors estudiants… Estem al costat d’aquesta gent, recolzant-los en el que estiga en la nostra mà.

En les pròximes setmanes se celebren les festes patronals a la Llosa, què espera d’aquestes jornades?

Enguany no tenim comissió de festes i per açò esperem que la gent participe encara més i servisquen per a retrobar-nos i trencar amb la nostra quotidianitat. Podem fer festes i divertir-nos, però sempre respectant a aquells que no participen així com el nostre patrimoni. Espere que fem unes molt bones festes, que tots ho passem molt bé i que siga un moment per a carregar les piles i afrontar aquesta segona meitat d’any amb moltes energies.

Per a acabar, parlem de futur. Serà Evarist cap de llista en les pròximes eleccions?

Jo sempre ho he deixat per al final, però ara mateix podria dir que si el meu partit i la gent que està al meu costat segueix recolzant-me, sí que em plantejaria presentar-me.