“Hem aconseguit mantenir els nostres serveis i començar a remuntar”

En l’espai dedicat a conèixer la situació dels diferents pobles de les nostres comarques a través dels seus alcaldes, aquesta setmana hem visitat Navarrés per a parlar amb Estela Darocas. Ella ens ha explicat la dura etapa econòmica a la qual va haver de fer front en el seu moment, així com el seu desig d’acabar la llar del jubilat durant aquests mesos que resten d’any.

Parle’ns, en primer lloc, de com han sigut aquests dos primers anys al capdavant de Navarrés.

Quan vam prendre possessió de l’Ajuntament ens vam trobar amb una situació veritablement caòtica. No podíem pagar les nòmines, no teníem possibilitats de traure qualsevol tipus de finançament per als primers imprevists que ens van sorgir, ens cridaven contínuament els proveïdors exigint el cobrament de les seues factures, ja que hi havien des de 3 anys arrere… El govern anterior no va aplicar les mesures de contenció de despesa que devia i ens vam trobar una situació molt complicada per a nosaltres. No podíem fer una auditoria per a conèixer l’estat real del poble, per la qual cosa vam acudimr a Diputació, que va analitzar la situació i el resultat va ser pèssim.

Davant aquesta situació, quin va ser el vostre camí a seguir?

El primer mig any ens vam dedicar a reduir despesa sí o sí, perquè pensàvem que no passàvem dl dia següent. Abans de tancar serveis com els de el pavelló, vam buscar camins alternatius perquè no volíem que els veïns perderen qualitat de vida. Però no ens va quedar més remei que tancar l’ecoparc, reduir el cos de policia… En total vam generar un descens en despesa d’uns 139.000 euros. En arribar al segon any, vam haver de fer front al cost d’amortització dels préstecs trets en l’etapa anterior, per la qual cosa vam haver de seguir en aquesta línia d’ajust.

Com està la situació actualment?

Jo pose la comparativa de quan un metge et diu que un malalt va a morir, però aguanta… i després d’un temps millora un poc i saps que en un futur ja pot passar a planta. Açò hem aconseguit, mantenir els nostres serveis i començar a remuntar.

I davant aquesta tessitura tan complicada, quins projectes heu realitzat en aquests dos anys?

Està sent la legislatura de les xicotetes coses, on únicament gastem el que ens subvencionen o pressupostem amb fons propis. Estem millorant les calçades, instal·lacions esportives… Molta gent ens tira en cara que amb l’excusa dels diners no fem res, però han de saber que ja és molt mantenir la nostra qualitat de vida. A més, el nostre gran projecte de la legislatura és finalitzar la llar del jubilat, que la inaugurarem durant la tardor.

I amb una situació millor, què li agradaria a l’alcaldessa haver realitzat en el municipi?

Pense que Navarrés té moltíssims serveis, com el centre de salut, institut, parc de bombers, instal·lacions esportives… M’agradaria finalitzar l’edifici multifuncional, creant així un xicotet saló d’actes per a realitzar tot tipus d’activitats.

A més, aquest municipi és una zona clau de turisme d’interior.

I cap a ací dirigim també el nostre treball, per exemple potenciant la Presa d’Escalona, amb una idea de realitzar allí una zona d’acampada, o la zona de la Ceja del Río Grande, on gràcies a Diputació podem ocupar-nos del seu manteniment.

D’altra banda, aquest cap de setmana comença la setmana cultural, unes jornades molt afermades a Navarrés.

Estem molt orgullosos perquè en aquests 21 anys han anat a més, i tots esperem el mes d’agost perquè arriben. Són uns dies molt especials perquè contrastem les tradicions dels nostres antecessors combinades amb les novetats en les quals vivim. Hi ha exposicions, mostres, dies per a xiquets, orquestres, dies per als majors i, per als més joves, esdeveniments com la festa de l’espuma o el campionat de Fifa. He de donar les gràcies als nostres col·laboradors que ens han permès sufragar algunes d’aquestes activitats.

Finalment, a nivell personal, explique’ns com han sigut aquests dos primers anys d’alcaldessa, i si la tornarem a veure encapçalant la llista en 2015.

Pense que ens ha tocat viure l’etapa política més complicada, i aquest és un càrrec amb una dedicació màxima. Qui més ho pateix al final és la meua família, ja que hi ha dies sencers que no els veig. Per a mi està sent una experiència molt positiva, està sent un repte i tot l’equip de govern pensem que tirarem endavant. Si hui haguera de decidir si tornar a presentar-me, sí que ho faria.