La Cova Negra i La Solana parlen de la història de Xàtiva

  • Aquestes setmanes es van reprendre les excavacions en les dues zones amb l’objectiu d’aprofundir en el comportament dels neandertals i conèixer l’hàbitat Ibèric.

Després d’un llarg període en el qual les excavacions en la Cova Negra de Xàtiva s’havien detingut, un equip de recerca en el qual col·laboren el Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València, el Servei de Recerca Prehistòrica i l’Ajuntament de Xàtiva, ha reprès els treballs en aquest important jaciment del Paleolític Mitjà. La recerca s’integra en el projecte Prometeu “Més enllà de la Història. Els primers pobladors de les terres valencianes”, finançat per la Generalitat Valenciana, i el seu principal objectiu és aprofundir en el comportament dels grups neandertals que van ocupar aquesta cavitat al llarg de quasi cent mil anys.

IMG_2458En aquesta primera campanya, que tindrà continuïtat en els pròxims anys, s’estan netejant i restaurant els perfils deixats en anteriors treballs, i s’ha començat a adequar la zona en la qual es van a dur a terme les excavacions. Es tracta de la part Sud de la fossa, un espai particularment important per a conèixer les fases més antigues del farciment i on s’han trobat ja abundants restes humanes dels neandertals. La Cova Negra és un dels jaciments més importants de l’Europa mediterrània per a l’estudi dels neandertals i ha proporcionat una important informació sobre la mobilitat i l’economia d’aquestes poblacions humanes.

Per la seua banda, al setembre van tenir lloc els treballs arqueològics d’excavacions en La Solana del Castell. Les labors de camp les van realitzar un grup de llicenciats i alumnes de la Universitat de València, dirigits pels arqueòlegs José Pérez Ballester, professor d’arqueologia de la Universitat de València, Reyes Borredá i Ángel Velasco. L’objectiu d’aquesta breu campanya de 15 dies, finançada íntegrament per l’Ajuntament xativí, era ampliar l’àrea d’excavació on ja va ser localitzat l’hàbitat Ibèric (l’antiga Saitabi) del que es coneixen ja dues cases.

 

Valentín Villaverde, responsable de les excavacions i Àngel Velasco, coordinador del treball

“Estem realitzant una primera campanya de neteja i adaptació. De cara al proper any ens tornarem a plantejar una activitat de més durada”

Pose’ns en antecedents dels treball ja realitzat en aquest espai.

foto 2La Cova Negra es va començar a excavar als anys 20 de la mà de Viñes. Després, als anys 50 amb Jordà i finalment en els anys 80 amb Valentín Villaverde. Ara, hem tornat a començar els treballs gràcies al finançament del departament d’Arqueologia de la Universitat de València i l’Ajuntament de Xàtiva.

I per què és precisament ara quan es torna a posar el focus d’atenció en la Cova Negra?

Els jaciments responen a preguntes i quan ja estan respostes aquestes incògnites es clausura la investigació. Ara, de nou, tornen a haver preguntes respecte als neandertals i al seu funcionament com a grup, la seua desaparició, el mode de vida… I hem de tornar a preguntar al jaciment per intentar conèixer la màxima informació possible, amb els mitjans actuals.

Quins treballs s’estan realitzant exactament?

Aquest any estem realitzant una primera campanya de neteja i adaptació del jaciment a les excavacions, ja que està parat des dels anys 90. Les herbes han crescut, les pedres han caigut, hem tingut visites incontrolades que han fet molt de mal… Ara toca fer una tasca de neteja i d’adaptació per a cavar en la zona sud.

Per què en aquesta zona?

Perquè ací apareixen els nivells més antics de la Cova. Així, intentarem matisar detalls de mode de vida, de climatologia, de medi ambient, del moment d’ocupació… També volem identificar les zones d’ocupació del espai, es a dir, saber on feien el treball de talla, on tenien l’espai de dormir, l’espai del foc… En aquest moment ens trobem llevant el nivell superficial i, en principi, a final de setmana començarem a explorar els primers nivells arqueològics. Açò va per estrats naturals, i paulatinament anirem baixant i guanyant espai.

IMG_2479Quin període de treball us marqueu en aquesta primera fase?

Vam començar la passada setmana i estarem fins bona part de la propera, sent una campanya d’unes tres setmanes. A partir d’ací, pararem per veure el resultat, i ja de cara al proper any ens tornarem a formular una activitat de més durada i amb un altre plantejament ja que, per exemple, ja no tindrem que dedicar més temps a la neteja de la Cova i tot estarà dedicat a l’excavació minuciosa.

Per què són tan importants aquests treballs a la Cova Negra?

La Cova Negra és un dels jaciments més importants de l’Europa mediterrània per a l’estudi dels neandertals i ha proporcionat una important informació sobre la mobilitat i l’economia d’aquestes poblacions humanes. Ací s’han trobat restes de vuit individus, i dona la possibilitat d’entendre’ls millor a ells i al seu funcionament com a grup. No és un jaciment ric en utensilis, però sí en restes humanes. No hi ha molts espais amb nivells del paleolític mitjà i amb restes de neandertals, i ací s’ha donat resultat i pareix que en seguirà donant.

 

 

Reyes Borredà, cap d’excavació a La Solana

“La Solana és l’origen del que hui som, és on reialment va començar l’hàbitat del que hui és la ciutat de Xàtiva”

Quan van començar les excavacions en aquesta zona?

Foto 4És un projecte que ve de temps enrere. En l’any 94 vam desenvolupar un programa de poblament ibèric a la Vall del Cànyoles, i tenia l’objectiu de conèixer el poblament ibèric a la comarca. Un dels objectius era fer una excavació en la capital del nostre territori, com és la Saetabis Ibèrica. Vam començar al 2006 i és un projecte molt costós, ja que primer el vam iniciar amb el procés de prospecció de tota la comarca i que vam poder integrar en el poblament del nostre territori.

En la campanya del 2013, quan s’han dut a terme aquests treballs?

Sempre treballem a l’estiu ja que tot el món que participa som voluntaris, tant nosaltres com a caps de l’excavació, com els estudiants de la Universitat. Vam acabar el 15 de setembre i l’any que ve tornarem a reprendre els treballs. Aquest any hem estat al voltant de 10 dies treballant i la feina que queda allí és molta. Ja no rebem la subvenció de la Conselleria, sols tenim la col·laboració de l’Ajuntament, que ens dona per cobrir les despeses de manutenció dels voluntaris.

Quin treball concret s’ha realitzat aquest estiu?

xxÉs un procés de continuació de les zones que ja havíem obert. És un poblat emmurallat, amb una torre, que disposa d’una sèrie d’habitatges de varies cronologies. El que fem cada any és ampliar la zona en extensió. Hem trobat estructures d’hàbitat. Hi ha un poblament continu des del Bronze Final fins al segle II a. C. El que en un principi pensàvem que sols trobaríem ibèric, ens hem anat a una època molt llunyana, del segle XX a. C. Hem passat des de la casa oval fins a les cases típiques ibèriques rectangulars i compartimentades, i es veu la superposició i les modificacions realitzades al llarg de la història.

Què és el que més destacaria de La Solana?

És l’origen del que hui som. Ací és on reialment va començar l’hàbitat del que hui és la ciutat de Xàtiva. Hem de tenir en compte que el Castell sempre ha estat ocupat, i el més lògic és que es desmuntaren les cases per aprofitar el material i per assentar-se sobre la roca. Hem observat com l’hàbitat ha anat traslladant-se a la zona del que hui és Xàtiva, pel que podem afirmar que La Solana és l’inici del poblament de la nostra ciutat.

Quina idea us marqueu a llarg termini?

Com he dit, és moltíssima la tasca que ens queda per fer. El que volem és consolidar tot el treball que hem vingut realitzant i integrar-ho en el Castell de Xàtiva, ja que l’accés des de la porta del ‘Socorro’ és molt fàcil i així facilitaríem als visitants el coneixement d’aquesta part de la nostra història.