La Mancomunitat de la Canal de Navarrés ofereix multitud d’atractius turístics

Anna

Logo MancomunitatLa Mancomunitat de La Canal de Navarrés està formada per Anna, Bicorb, Xella, Navarres i la xicoteta població d’Estubeny. Entre aquests municipis, Anna és l’aigua, amb la seua Albufera, Estubeny és la tranquil·litat, amb manantials cristal·lins, Xella destaca pel seu sorprenent Salt d’Aigua en el barranc del Turc i Navarres és naturalesa viva, amb les seues pinedes i els abruptes barrancs del riu Gran.

Els senyals d’identitat d’aquesta comarca es manifesten en el seu passat històric comú, caracteritzat per l’anar i venir de diverses cultures que han llegat al territori un patrimoni històric singular com les pintures rupestres, declarades en conjunt Patrimoni Artístic i Històric de la Humanitat en 1998.

 

Anna

Anna destaca en la comarca per les seues fonts i per una característica que la fa molt atractiva per als seus visitants: tots els paratges turístics estan molt prop del poble i es poden visitar simplement passejant.

L'Albufera d'Anna.
L’Albufera d’Anna.

Sens dubte, el paratge de l’Albufera és el més conegut. Es tracta d’un llac al fons del qual brollen múltiples manantials que contínuament l’alimenten. En el centre del llac hi ha un xicotet illot, conegut com el ‘Merendero’, però en l’actualitat els ànecs i oques que viuen en el llac troben el seu aliment i el seu descans baix l’ombra de frondosos arbres.

En el llac es pot passejar amb barques que es lloguen, o es pot gaudir dels seus voltants, amb espais recreatius, piscines on banyar-se, restaurants on degustar el menjar típic o fins i tot practicar el senderisme per diverses senderes locals que parteixen de l’Albufera i recorren els llocs més interessants.

I és que des de l’Albufera podem acostar-nos a visitar el Gorgo de l’Escala, anomenat així perquè a aquest s’accedeix per una llarga escala de 136 escalons. Aquest pou d’aigua cristal·lina té diversos metres de profunditat i antigament donava vida a una xicoteta central hidroelèctrica. Les seues aigües es precipiten per una bella cascada que forma un altra gola.

Gorgo de la Escalera, a Anna.
Gorgo de la Escalera, a Anna.

 

Navarrès

Navarrès, situat en el cor de la comarca, es troba en els voltants del riu Gran, barranc de terra calcària pel qual el riu discorre subterrani per a aparèixer, en ocasions, formant extraordinàries llacunes que conviden a un bon bany. L’anomenada Cella del riu Gran és el vessant del riu que transcorre per la carretera que porta el mateix nom.

La Cella de Riu Gran es troba a la localitat de Navarrés.
La Cella de Riu Gran es troba a la localitat de Navarrès.

Aquest recorregut d’excepcional bellesa permet apreciar la impressionant massa boscosa de pinedes i matolls aromàtics que envolta l’enclavament de Selda. El riu Gran acull la fauna salvatge que entra, des del barranc del Llop, a Quesa i acudeix al riu a saciar la seua set. Són les cabres hispàniques, agrupades en ramats, que poden observar-se en les albes i capvespres bucòlics del riu, en l’horitzó del qual destaca la presència magnànima del pic del Caroig. La forma de canyó característica dels vessants muntanyencs del riu convida als turistes a realitzar activitats en la naturalesa que, de manera professional, es desenvolupen en aquest terme municipal: trekking, descens de barrancs, tècniques verticals de muntanya, espeleologia…

A més, destaca l’abric muntanyenc del Garrofer, que arreplega un conjunt pictòric d’art rupestre llevantí d’excepcional originalitat. Considerat Patrimoni Històric de la Humanitat, aquest abric es troba actualment protegit. En direcció a Quesa pot observar-se el Barranc del Barcal i ‘Los Chorradores’, denominació que s’aplica a un atractiu salt d’aigua.

Los Chorradores destaquen per la seua espectacularitat i riquesa de fauna.
Los Chorradores destaquen per la seua espectacularitat i riquesa de fauna.

 

Xella

Xella està situada en l’anomenat corredor de la Canal de Navarrés. La senda comença en el manantial del Abrullador, una zona d’esplai amb pins al voltant d’una copiosa deu.

Font Negra de Xella.
Font Negra de Xella.

Seguidament, avancem pel casc en direcció als carrers que porten a l’ermita. Ací, una senda ens condueix fins a una pista forestal. A continuació, si prenem un nou camí que sorgeix a la nostra dreta, observarem a l’esquerra una sèrie d’avencs alineats de diferent grandària i aspecte, fins a arribar prop d’Anna i concretament, a la Font Negra. I si triem el camí de l’esquerra i després la bifurcació a la dreta, arribarem al Gorgo Català. Però no hem d’oblidar les Covas del Turc, un altre punt de gran interès, ja que s’han trobat restes de sílex en el seu interior, a més d’estar excavades en la paret, estan situades en la paret vertical d’un barranc i a 12 metres sobre el nivell del sòl.

Durant el recorregut, baixant pel Salt i a través d’un xicotet camí, percebrem el curiós microclima d’aquest lloc, caracteritzat per una vegetació abundant i exuberant. Com a punt final del nostre recorregut, assenyalarem un nou descens en direcció al cor de la cascada per a arribar a un lloc anomenat el Paradís i més a baix a una cova on plou. En aquest paratge es troben les restes d’un conjunt arquitectònic pertanyent a una antiga central hidroelèctrica.

D’altra banda, si prenem la direcció contrària al desviament de l’Abrullador ascendirem per la muntanya de la Sotarraña, de 324 m d’altura. I si ens endinsem en la serra toparem amb el barranc del Llop. Ací es van trobar restes de sílex i de ceràmiques des de l’època del Mesolític fins a l’edat dels Metalls.

La ruta de l'Azagador és perfecta per als amants del senderisme.
La ruta de l’Azagador és perfecta per als amants del senderisme.

 

Bicorb

Bicorb posseeix un ampli terme municipal, el segon més gran de la comarca, que s’estén entre el riu Escalona i el massís del Caroig, denominat popularment Caroche. També predomina la presència del pic del Caroche, un dels més alts de la Comunitat Valenciana. Presenta un relleu de formes abruptes i escarpades, travessat per profunds barrancs, que aïllen zones i formen queixals, com la de Bicorb (904 m), la de la muntanya Major o les Pedroses i Benefetal, totes elles d’altures considerables.

Pintures rupestres de Bicorp.
Pintures rupestres de Bicorp.

El riu Frare, d’aigües abundants, està vigilat atentament per la penya del Frare i alimentat per la rambla de la Molinera i el barranc de Cinc Cànters. Aquest discorre entre escarpades muntanyes, amb abundant vegetació, que ho converteix en un terme únic per al descans i el gaudir d’activitats, com per exemple el senderisme. En aquesta zona existeix una xarxa de senderes locals que ens endinsen per amagats paratges i per barrancs. En aquests barrancs les roques formen abrics que amaguen en el seu interior vertaders tresors. Un exemple ho tenim en el conjunt de la Cova de l’Aranya, en el barranc d’Hongares i molt prop de la cascada de la Rebolla. Es tracta de tres abrics amb pintures rupestres (entre el 9.000 i 1.400 a C). La Cova de l’Aranya és el conjunt més important pel nombre de figures i per la qualitat d’aquestes.

La Cova de l'Aranya és un dels paratges més bonics de la zona.
La Cova de l’Aranya és visita obligada a la zona.

 

Estubeny

Estubeny es troba mitjà amagat en l’estreta vall que ha excavat el riu Sallent. S’obri pas per un aspre relleu i travessa tot el terme de la població, que dibuixa un perímetre triangular de només 6.4 km2.

La Cabrenta d'Estubeny.
La Cabrenta d’Estubeny.

El relleu de la població és molt accidentat, amb profunds barrancs, com el del mateix riu Sallent i el del seu principal afluent, el barranc Salat. Aquests elements produeixen una individualització dels turons: els de l’Ombria de 273 m al sud i les Creuetes de 298 m al nord. També existeixen xicotets plans: el d’Olivares i el de Nero que comparteix amb Anna.

Els corrents d’aigua són molt salubres, i a pesar que no s’aprofiten per a regar (utilitzen l’aigua d’Anna), en èpoques anteriors les empraven en una fàbrica elèctrica i en dos molins. En una de les parets excavades pel riu als peus del poble, apareix per sorpresa el paratge de la Selva d’Estubeny.

La Selva està abrigada per enormes roques que s’amaguen en el bosc humit de la Cabrenta. Aquest bosc conté abundant vegetació de plantes trepadores, pròpies de climes més humits i amb nombroses deus d’aigua. Aquestes deus ens descobreixen una vertadera col·lecció de formes geològiques (estalactites, banderes, etc.)

D’igual manera, no hem de deixar de visitar la Coveta Victoria, que en temps de guerra va ser refugi d’algunes imatges de l’església del poble, les fonts com la de la tia Rulla, l’oncle Blanco, la Teulá… i el paratge natural de la Taberneta, on hi ha una zona arbrada amb una font.

Un exemple de les estalactites que es formen a La Selva d'Estubeny.
Un exemple de les estalactites que es formen a La Selva d’Estubeny.