La tradició betlemística a Xàtiva

Captura de pantalla 2013-12-28 a la(s) 15.54.04

El costum de muntar betlems a les nostres terres ve donada per la tradició que comença al segle II en una representació existent a les catacumbes de Pricila on apareix per primera vegada la Verge amb el xiquet Jesús en braços. En 1223 Sant Francesc en una cova del poble italià de Greccio va preparar una representació vivent d’un pessebre amb una burra i un bou, considerant-se des d’aleshores esta representació com l’origen del betlemisme. En 1289 l’arquitecte Arnolfo di Cambio, a Florència, fa un betlem tallant figures en marbre. Durant els segles XIV i XV les esglésies italianes muntaren betlems fixes, sent al barroc quan es consoliden, de la mà de les cases dels gran senyors, passant posteriorment la moda a la burguesia i d’esta, per imitació, al poble pla, sent als segles XVII i XVIII on més s’escampa fins arribar als nostres dies.

Captura de pantalla 2013-12-28 a la(s) 15.53.07A Espanya, els betlems són introduits per l’ordre de Sant Francesc al segle XV, escampant-se els segles posteriors, sent el rei Carles III qui potencia l’art del betlemisme a la península ibèrica amb més de 200 figures de distints tamanys per aconseguir la perspectiva, encarregades a José Estévez Bonet, a José Ginés Marín i a l’imaginari murcià Francisco Salzillo configurant el Belen del príncep Carles IV.

L’artesania betlemística ha trobat en algunes escoles la seua potenciació, com ara la murciana, la d’Olot a Girona, la granadina i la de Xerés a Cadis.

Les figures es feien inicialment de materials com el fang o la fusta i les construccions, les casetes, els ponts, el castell o el portal, amb suro i també amb fusta. Actualment s’han incorporat altres materials, generalment sintétics, com ara el plàstic, PVC, polièster, marmolina, etc.

A Xàtiva, molta gent major encara recorda el meravellós i monumental betlem que es muntava en la Papelera San Jorge, de Gregorio Molina, a les seues instal·lacions junt al riu Canyoles realitzat en figures policromades de notable tamany i gran qualitat, allà als anys 40 i 50 del segle XX.  Part d’estes figures es veien als anys 70 i primers del 80 al col.legi Taquigraf Martí quan aquest estava ubicat on actualment es troba l’E.P.A Francesc Bosch i Morata al carrer Sant Agustí, muntat pel Sr. Antonio Vayà que era el porter del col.legi. Potser encara alguna figura d’aquell antic betlem de Gregorio Molina es trobe al betlem que es munta a l’Església de la Mercè.

Altre lloc per on molta gent socarrada desfilava en arribar els dies previs a Nadal i durant les festes era la tenda de la papereria de Ricardo Sicluna ubicada a l’Albereda de Xàtiva on als seus grans aparadors de fusta i vidre es podia contemplar un gran betlem i nombroses figures de fang de tot tipus de personatges: Maria, Josep i el xiquet Jesuset, el bou, la burra, pastors, llauradors, hebreus, soldats, el rei Herodes, els Reis Mags a cavall o agenollats adorant, el caganer, animalets de tot tipus com els borreguets, porquets, dromedaris, ànecs, gallines,… així com les casetes, la posada, el castell, el pont, el riu,… totes elles configuraven les escenes que tot betlem que es pree deu oferir atenent els diversos passatges bíblics de la vida de Jesús: l’Anunciació, la posada, el portal, l’adoració dels reis, l’anunciació als pastors, la fugida a Egipte, la degolla dels xiquets innocents,… totes elles feien les delicies de grans i menuts. Posteriorment ha estat Casa Rosendo, al carrer de les tendes, qui va prendre el relleu. sent actualment l’única tenda que ofereix este tipus de material en quantitat i diversitat a la ciutat de Xàtiva.

Captura de pantalla 2013-12-28 a la(s) 15.53.59Amb els nous temps, algunes tradicions a l’hora de muntar el betlem, que antany eren cosa normal i es prodigaven, resulten actualment dificils o impossibles de dur a terme. Una d’elles és la replegada de “cagaferro” en les proximitats de les vies del tren que era el producte sobrant, de formes irregulars, provinent de la combustió del carbó de coc que s’usava en els fogons de les màquines de vapor del ferrocarril i que al pas del temps, amb la incorporació del dièsel i l’electricitat com a força motriu, va deixar d’emprar-se. Allà a les vies anaven un fum de gent a per les pesades peces de “cagaferro” per poder construir amb elles les muntanyes del betlem, cosa que altres realitzaven amb les corfes extretes dels troncs del les sureres, generalment provinents d’Extremadura o del microclima existent al terme de Pinet.

També, als darrers anys, degut la protecció medi-ambiental d’especies autòctones i per evitar l’erosió el sol, la molsa (musgo) ha passat a ser un material prohibit d’extraure en les muntanyes dels voltants, no podent-se aconseguir com abans es feia, en la umbria de la costa del castell d’on es treien unes plaques verdes de molsa que permetien dotar el betlem d’un mantell verd que facilitava generosament el seu disseny i configuració. Ara el substitut d’eixe material natural és sintètic, com tants altres.

En l’actualitat els betlems han sofert la lògica evolució tècnica, acord als temps que vivim, podent-se veure la incorporació de motorets que bombegen aigua de seguit a les fontetes o al riu, altres que permeten el moviment del torn del ceramista i les aspes del molí fariner, o les figures de cavalls que es desplacen llaurant la terra i també les llumetes que il·luminen les casetes i inclús un cel reblit d’estrelles, així com potenciòmetres que permeten passar del dia a la nit a discrecció de l’autor del betlem, tot realitzat amb dedicació i entusiasme per unes persones que possibiliten que a Xàtiva es pugen contemplar, en arribar el Nadal de cada any, a més del betlem municipal a tamany natural de l’Albereda, altres meravellosos betlems familiars, parroquials i d’associacions  així com alguns en col.legis i també als aparadors de diversos comerços locals.

 

Josep Sanchis Martínez

Director de la Casa de la Cultura de Xàtiva