L’Ajuntament de Xàtiva haurà de pagar quasi 300.000 euros més d’interessos per la construcció de la Ciutat de l’Esport

  • El cost total de la infraestructura supera ja els 14 milions d’euros

L’Ajuntament de Xàtiva haurà de pagar més interessos per la construcció de la Ciutat de l’Esport, segons indica l’auto emès pel jutjat respecte a la liquidació final de les obres. Aquest increment esdevé com a conseqüència de que es tracta de factures comercials que en aquell moment –any 2012– no van ser abonades per l’Ajuntament, pel que degut a la llei de morositat que penalitza els impagaments, els interessos ascendeixen fins al 8%.

Inicialment, els interessos a abonar respecte a la sentència, sumaven un total de 451.997’89 euros que l’Ajuntament de Xàtiva ja havia satisfet; però finalment aquests interessos seran d’un total de 750.510’25 euros, a petició de revisió per part de l’empresa concessionària (Acciona Infraestructuras), el que suposa un increment de quasi 300.000 euros més d’allò previst per l’Ajuntament de Xàtiva.

“Aquesta notícia suposa pràcticament duplicar el cost d’interessos de la Ciutat de l’Esport, esgotar totes les partides pressupostàries destinades a aquest fi i planteja un problema de cara al final d’exercici”, ha indicat el regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Xàtiva, Ignacio Reig, qui ha afegit que “aquests interessos que venim arrossegant des de l’any 2012 i els anys posteriors són un absolut desastre econòmic per a la nostra ciutat”.

Amb aquesta liquidació final dels interessos, amb uns interessos del 8%, el cost final dels conceptes de liquidació d’obra, obres de reparació en garantia, obres complementàries i obres d’habilitació del “Pitch and Put” –que no s’han finalitzat–, ascendeixen a 2’12 milions d’euros –front als 1’82 que s’havien estipulat–, pel que el cost total de la construcció de la Ciutat de l’Esport superarà sobradament els 14 milions d’euros.

Cal recordar que l’Ajuntament de Xàtiva va decidir en març de 2019 iniciar accions penals derivades d’aquest contracte d’obra pública contra l’arquitecte municipal (aleshores Antonio Vela), l’empresa contractista (Acciona Infraestructuras S.A. i la direcció facultativa de l’obra (IDOM Ingeniería y Arquitectura S.A.).