Inelcom decideix retirar la proposta de Montsant Centre d’Art i Arqueologia

  • La Col·lecció Inelcom Art Contemporani ja no tindrà la seua seu en la ciutat de Xàtiva

L’empresa Inelcom ha decidit retirar el projecte “Montsant Centre d’Art i Arqueologia”. La prioritat i el compromís de Inelcom ha sigut i és no generar confrontació entre la ciutadania, i en aquest sentit ha pres la decisió complint amb un principi de coherència amb aquest plantejament. La voluntat de la companyia ha sigut en tot moment afavorir la transparència per a informar sobre l’avantprojecte i aconseguir el màxim consens.

Consegüentment, la Col·lecció Inelcom Art Contemporani ja no tindrà la seua seu en la Ciutat de Xàtiva, romanent en el seu actual emplaçament a Pozuelo de Alarcón (Madrid).

Des de Inelcom, agraeixen la participació i l’interès dels col·lectius i persones que han assistit i participat en els diferents actes que s’han celebrat a instàncies de l’Empresa dins del procés d’Informació i Concertació social del Projecte ara retirat.

 

Crítiques al projecte

L’associació Iniciativa Cívica per a la recuperació del Centre Històric de Xàtiva remetia fa uns dies escrits a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i al Consell Valencià de Cultura alertant sobre el greu perill per al patrimoni històric, cultural i natural que corre la zona protegida del Castell de Xàtiva on l’empresa Inelcom pretenia construir el Centre d’Art i Arqueologia de Montsant.

En l’escrit s’informa a les institucions de la bàrbara dimensió del projecte presentat públicament per l’empresa, que afecta una zona de gran valor, i que es faria a costa de destruir el paisatge, la muntanya, i de vulnerar les diverses proteccions legals que l’afecten. Es destaca que totes les parcel·les al voltant de la de Montsant, són de titularitat pública i que no fa molt de temps una parcel·la pertanyent a la Generalitat Valenciana, situada al costat de la de l’hotel, ha sigut descatalogada com bé d’ús públic i alienada per a ampliar el recinte, en un fosc expedient encara no aclarit ni per la Generalitat ni per l’Ajuntament de Xàtiva.

Igualment s’exposa la legislació protectora de tot l’espai i paratge en l’àmbit de la declaració de Monument Nacional del Castell de Xàtiva (1931), la declaració de Conjunt Històric Artístic (1982) i la declaració de Zona Arqueològica (1992) que les afecten directament. S’assenyala que el legislador va entendre, tant des del propi municipi, impulsor de la declaració, com des del Ministeri de Cultura, que el conjunt urbà de Xàtiva era inseparable de la serra que li servia de sumptuós escenari, del Castell i les muralles i que serra, fortalesa i agrupació de carrers, edificis monumentals i conjunt de construccions que els acompanyaven formaven un tot inseparable, un conjunt harmònic, en el que cada element ocupava el lloc que conferia bellesa i valor excepcional mereixedor de ser respectat i preservat per a futures generacions, així com l’espai natural i el paisatge visual, la vegetació autòctona, una de les majors fortificacions militar  d’ Al-Àndalus, amb el Castell i muralles i la ciutat existent davant.

Així, s’informa de les institucions queper a dur a terme el projecte presentat, caldria alçar i deixar sense efecte les tres proteccions legals que emparen el solar estricte de l’hotel, els bancals on es proposa fer un museu menor, els bancals on es pretén ampliar l’establiment amb huit bungalous més, la muralla que delimita la propietat, i les parcel·les exteriors adquirides amb la finalitat de fer una mos gegantí a la muntanya per a soterrar un edifici on albergar una col·lecció d’art contemporani.

Que no es pot entrar en tromba en un espai, protegit per tres modalitats de Bé d’Interés Cultural, actuar en ell a la lleugera, i modificar, intervindre el seu entorn, presentant la intervenció en un embolcall de suposades millores i de sinergies encaminades a millorar-lo. La incertesa que genera incita a estar alerta davant de qualsevol experiment basat en suposicions, extrapolacions i afirmacions fetes des de la part interessada. No hi ha manera d’assegurar que una intervenció tan invasiva i gegant siga sostenible, i no altere la circulació de les aigües freàtiques i el drenatge natural de la serra.

S’indica així mateix un aspecte que el projecte ha silenciat, i és que en eixa zona hi ha, des de molt antic, una mina d’aigua, amb un sistema de pous a cel obert que ningú encara ha estudiat. Alguns autors consideren que podrien tractar-se de Qanats d’origen àrab, que els musulmans copiaren dels perses, per a captar aigües subterrànies, que alimentarien la font natural existent encara hui en el solar del primitiu convent de Sant Onofre, construït al segle XVI en aquell lloc extramurs, precisament perquè, a pesar de la cota a què estava situat, on no arribaven cap dels dos canals d’aigua potable que abastien a la ciutat, hi havia aigua que servia el convent i l’hort, el conegut Hort de Sant Onofre el Vell, existent en la part baixa i més fonda del barranc, davall de les parcel·les on es pretén fer un mos immens a la muntanya.

Que a més s’ha ocultat que en la part superior del carrer de Sant Pascual, que afronta amb la parcel·la que es vol buidar, hi ha una construcció no estudiada, un arc ogival del segle XIV, disposat en sentit este-oest, és a dir, perpendicular a les muralles, que tant podria ser un element constructiu d’un edifici derrocat, com un pont, que remetria a un camí, perdut ara, ocult per l’abandó de l’ús. En un o altre cas, és un testimoni poderós impossible d’ignorar, que demostra que el terreny fora de la muralla i molt a prop de la parcel·la que ara es vol esventrar, no és tan estèril arqueològicament com es diu.

Que l’anunci fet als quatre vents del projecte de Montsant ha provocat una alarma social entre la població, com es pot veure en les nombroses notícies publicades en premsa i com demostra el fet que s’estiguen arreplegant centenars de firmes en contra del projecte, constant un informe oficial contrari redactat per l’arquitecte conservador del Castell de Xàtiva.

Finalment s’indica en l’escrit que es considera beneficiós per a Xàtiva que s’instal·le un museu d’art contemporani, i en eixe sentit és d’agrair que la iniciativa privada aporte un element cultural a afegir als altres que ja posseïx la ciutat. No obstant això, el lloc triat pareix inadmissible des de tots els punts de vista. El Castell de Xàtiva i el seu entorn és fita de referència visual i emotiva dels seus pobladors, i de tots els valencians, per això està protegit i ha de continuar intacte.

D’altra banda, AE-Agró també es mostrava contrari a un projecte “contrari a Llei i que amenaça la conservació ambiental i cultural de l’entorn”.

En un comunicat mostraven la seua preocupació ja que consideren projecte inviable des del punt de vista legal i s’oposen a la modificació del Pla Especial en benefici d’una activitat mercantil. El Castell de Xàtiva, una de les ciutat amb més història de tota la província de València, és un dels monuments de major importància de la comarca de La Costera. El Castell i el seu entorn han mantingut el seu caràcter històric, els seus valors naturals i la seua silueta al llarg de la història. Així que ara, en ple segle XXI, amb una sensibilitat creixent cap al nostre patrimoni, no ens podem permetre donar passos arrere.

Des d’AE-Agró La Costera considerem que no poden coexistir dos models d’urbanisme: un a la carta, per a grans inversors, i un altre de plat únic, per a la resta de veïns i veïnes de la ciutat. No podem oblidar que este model ens ha portat a la crisi i a patir uns nivells de corrupció política molt elevats. Per això, cal desterrar esta manera d’actuar definitivament.​

Segons els promotors del projecte, que volen invertir 20 milions d’euros, este museu subterrani no originarà cap tipus d’impacte ambiental o sobre el patrimoni. Tanmateix, resulta complicat creure a l’empresa quan diu que excavar una vessant de la muntanya no tindrà efectes mediambientals o patrimonials. Més encara si tenim en compte que les estimacions de visitants, impacte econòmic i llocs de treball que han facilitat no acaben de quadrar.

Segons Inelcom, el seu centre subterrani d’art contemporani i arqueologia atraurà anualment a més de 200.000 visitants, tindrà un impacte econòmic de 51 milions d’euros i crearà 527 nous llocs de treball. Des d’AE-Agró La Costera, després de comparar les estadístiques de visitants d’altres museus, consideren que estes xifres estan completament sobredimensionades. En 2016, per exemple, el museu Sorolla a Madrid va tindre 100.000 visitants, el Museu Arqueològic Nacional 200.000, l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) 123.000 i, en 2015, el Centre Cultural La Beneficència 200.000. Per no parlar de la resta de museus que tenen una afluència prou inferior, a excepció del Prado, el Reina Sofía i el Thyssen.