“Les festes de Sant Antoni han incrementat l’atractiu de vindre a la Costera, amb el valor socioeconòmic que açò comporta”

Canals es prepara per a viure les festes patronals de Sant Antoni Abat. El compte enrere ha començat i la població ja viu immersa en diferents actes que deixaran pas als dies més grans els propers 16, 17 i 18 de gener. Aquesta setmana, l’alcalde Ricardo Requena ens ha atés al seu despatx per repassar tota l’actualitat de la festa.

 

Estem, possiblement, davant l’any més especial de les festes de Sant Antoni per la seua recent declaració com a festes d’Interés Turístic Nacional?

Més que especial jo diria que és l’any més singular. Per fi la festa té, com a mínim, el reconeixement que es mereix. Pense que encara no ha arribat al seu sostre i hem de treballar per un reconeixement major per a les nostres festes patronals. Estem satisfets i orgullosos ja que se’ns reconeix, a nivell nacional, la peculiaritat de la nostra festa.

Com beneficiarà aquest reconeixement al municipi?

Hi ha dues vessants: l’intrínsec, aquell que no es pot mesurar i que és el de l’orgull, la satisfacció i l’alegria per al poble canalí de que la seua festa siga reconeguda com a singular, pròpia i única. D’altra banda està el benefici extern, a nivell socioeconòmic. Que la nostra festa siga reconeguda a nivell nacional augmenta la seua repercussió i l’interés per visitar-la. Anem a tindre més visitants, la gent de fora va a adonar-se que la trilogia de Canals és increïble i fantàstica i no sols els dies centrals ja que des de principis de desembre amb l’entrada de la primera soca i amb l’inici de l’any amb la plantà del primer pi i les presentacions de les festeres de gràcia celebrem una festa que va més enllà. Disposem de tants actes que donem la possibilitat de gaudir de Canals en diferents moments malgrat que és difícil passar més d’un dia a la localitat degut a l’escassa oferta hotelera.

És aquest un punt on treballar de cara al futur?

Malauradament en l’actualitat no tenim oferta de llits i esperem que açò faça que el capital privat veja Canals com un important referent per disposar d’oferta per pernoctar.

Però no sols Canals va a ser beneficiada ja que la ciutat va a ser punt d’atracció de turistes que poden complementar la visita amb diferents ofertes de la Costera.

És important comarcalitzar aquest esdeveniment i, al final, des del punt de vista turístic és un atractiu més que té la Costera. Disposem d’una comarca enclavada en un paratge molt bonic on conflueixen diverses autonomies, estem prop de ciutats importants com Xàtiva i Ontinyent, estem prop de la Canal de Navarrés i la Vall d’Albaida, dues comarques d’interior per fer turisme… El que hem aconseguit amb la declaració de festa d’Interés Turístic Nacional és incrementar l’atractiu de vindre a aquesta zona, oferint un valor socioeconòmic real que d’ací uns anys es valorarà. Sols un exemple és que portem uns anys organitzant una trobada d’autocaravanes i l’any passat van ser al voltant de 30 els participants i aquest any ja disposem de 70 inscripcions. Sols amb aquesta iniciativa ja anem a triplicar aquest nou format de turisme.

Imaginem que ha estat un procés llarg i costós aconseguir aquesta denominació.

És llarg però, sobretot, costós. El decret que ho regula marca l’aparició de la festa en mitjans de comunicació nacionals com a requisit. És molt complicat a no ser que anem a base de talonari. Aquesta no ha estat la filosofia ni dels anteriors equips de govern ni de l’actual, pel que hem intentat moure’ns per demostrar que era un tema interessant com, per exemple, la cremà de la foguera o la festa dels Parells, que és única. Ho hem fet i hem aconseguit aparèixer, entre d’altres mitjans, en una de les revistes més importants de turisme a nivell nacional. Després sols va quedar la tasca de recopilar-ho tot, crear un expedient i creure’ns que el que anàvem a sol·licitar era lícit. Fa uns anys vam ser reconeguts com a festa d’Interés Turístic Autonòmic però, evidentment, parlar de les festes de Sant Antoni de Canals a la Comunitat Valenciana era una cosa lògica i evident. Per aquest motiu, vam començar a treballar per a un reconeixement nacional ja que enteníem que les nostres festes estaven a l’altura de qualsevol de les altres festes de l’Estat espanyol amb aquest mateix reconeixement. En la Comunitat Valenciana són poc més de 20 les festivitats amb aquest privilegi i Canals ja està en aquest grup. Cal agrair tot el treball a la Regidoria de Festes i als seus tècnics, a tots els integrants de la festa i als anteriors equips de govern.

En dos setmanes se celebra la Fira Internacional del Turisme (FITUR) a Madrid. L’any passat va ser la primera vegada que Canals va participar. Açò també ha contribuït?

A Madrid vam moure tots els fils que havíem de moure. Ens vam reunir amb Pilar Moncho, diputada provincial de Turisme, i amb el president de la Diputació. Amb el seu vist i plau ens vam dirigir a la Conselleria per reunir-nos amb Francesc Colomer, president de l’Agència Valenciana de Turisme, i els seus tècnics i ho vam aprovar en plenari. A partir d’ací sols ens quedava la resposta del Ministeri i, en poques setmanes, ens van contestar afirmativament. L’any passat vam arribar a FITUR per la porta lateral ja que eixir en una fira referent com aquesta és complexe i car. Vam aprofitar l’oportunitat i vam anar amb tot l’arsenal turístic, històric, cultural i festiu que disposa la ciutat i vam apostar per donar importància a la figura del Papa Calixt III i la festa de Sant Antoni. Enguany és el moment de tornar a FITUR però, aquesta vegada, amb més solera. Amb els objectius ja assolits volem que viatgen les dues bandes de música de la localitat per demostrar el nostre poder cultural, portarem una xicoteta imatge de la festa de Sant Antoni… Volem fer soroll i que la gent que visita la fira del turisme més important d’Espanya sàpiga que en les comarques centrals de la Comunitat Valenciana, rodejada de paratges molt bonics i ciutats molts importants, hi ha un poble que va ser bressol d’un dels dos únics papes que ha donat l’Estat, que a més a més té una festa d’Interés Turístic Nacional, i que disposa d’una cultura, d’una història i d’una gastronomia pròpia i interessant.

Parlàvem la setmana passada amb la regidora de Festes, Celia Ibáñez, de la dificultat d’innovar en aquesta celebració.

És un dels motius que ens fa únics, ja que no hi ha variacions importants. Per exemple, una de les coses que més costa d’entendre a la gent de fora és que cada any organitza la festa gent diferent. L’Associació de Festers de Sant Antoni cada any canvia d’integrants i són ells els que gestionen la recaptació que van tenint, són els que obtenen els diners amb diferents iniciatives i creen un pressupost per a tots els aspectes de la festa. El que està de fester no està per aparentar, és un treball que es veu poc però que comporta un esforç molt gran. En experiència pròpia et puc dir que nosaltres, quan vaig ser fester, dos anys abans ja estàvem treballant setmanalment preparant, elaborant i buscant el que volíem fer. Però l’Ajuntament ha d’estar recolzant, ha de tindre empatia amb aquesta tasca i, si no fora pel treball conjunt tant de festers com del Consistori, seria impossible tindre unes festes de Sant Antoni amb la magnitud actual.

Altra de les peculiaritats és que, per a ser fester, la llista d’espera ja supera els 100 anys.

Els meus fills seran festers de Sant Antoni i jo no ho veuré i possiblement ells tampoc arriben i ho gaudisquen els seus fills o nets… Ens trobem en una situació on cal establir una regulació de la festa. En aquests moments la Regidoria de Festes i el Consell Consultiu de les Festes Patronals estan elaborant una normativa que regule la mida de la foguera, els itineraris i normativa del dia dels Parells, el protocol de les presentacions, les inscripcions dels festers… Pensa que quan jo em vaig apuntar als 15 anys em tenia que esperar uns 25 o 30 anys, arribant en un moment òptim de la vida per afrontar-ho. Però estem en una realitat que ens dibuixa uns festers futurs de 80 o 90 anys i molts d’ells no arribaran. Estem en l’obligació de regular-ho.

Ha parlat del dia dels Parells, del dia de Sant Antoni… Però si per alguna cosa és reconeguda aquesta festa és per la seua foguera.

És el més conegut perquè és el més visual. El senyor que està en un poble de l’interior de Pontevedra i encén la televisió i veu com es pren foc una pira de llenya cònica perfecta d’uns 18 metres d’alçada, en una plaça tan menuda i un entorn tan bonic, amb cases colonials i la façana d’una església tan simètrica i perfecta… Quan una persona ho veu i entén el que és, com es construeix, que el procés comença un 7 de desembre i finalitza un 15 de gener, que està 48 hores cremant-se… És espectacular i, evidentment, aquesta és la nostra icona com ho reflexa el cartell d’enguany. Estic convençut que un 80% de la declaració de festa d’Interés Turístic Nacional és gràcies a la nostra foguera.

També s’està començant a regular.

Som el primer equip de govern que s’ha atrevit a fer-ho. Enguany hem estrenat un pla de prevenció de riscos laborals, un pla en el qual hem estat treballant dos anys i que volíem aplicar sense que l’impacte visual fora negatiu ja que és una tradició ancestral. S’està regulant l’aforament de la plaça, es va establir un perímetre més gran de l’habitual per a la plantà del primer pi creant una línia de seguretat… Pense que ho hem aconseguit i, al final, estem a meitat de la construcció de la foguera i està anant tot a la perfecció. Però no ens hem de quedar ací i estem treballant amb els veïns de la Plaça Major per crear un projecte de protecció de les façanes de l’entorn que es veuen afectades per les altes temperatures de la foguera i que volem que veja la llum en les festes de 2020. A més, hem convocat una reunió la primera setmana de febrer per seguir treballant en l’entorn de la foguera des de la vessant del foc. Si volem que la festa continue i no emportar-nos cap sorpresa s’ha de fer tot com la normativa ens obliga.

Com a canalí que ha viscut la festa des de totes les vessants possibles (veí, fester i alcalde), amb quin moment es queda?

Difícil elegir. Mai he faltat a cap acte, ni com a veí ni com a regidor que sóc des de fa 12 anys. Part del meu treball és representar al poble, ara més al ser l’alcalde, i entenc que he d’estar present en tots ells. Com alcalde em quede amb el moment de baixar la bandera, un moment que oficialitza l’inici de les festes, on des del balcó de l’Ajuntament el Consistori delega la festa als festers entregant-los la bandera de Sant Antoni, una bandera que està a punt de complir 100 anys i que és un element fonamental de la festa. La plaça repleta, el primer vítol… És un moment molt emotiu com a alcalde. Com a ciutadà gaudisc de tots els moments. Possiblement em quede amb la mascletà pel mer fervor per la pólvora, i al tindre a Canals la mascletà amb més quantitat de pólvora, més potent i més grandiosa de tota Espanya juntament a altra que també es dispara a la Comunitat Valenciana. Viure-la a pocs metres és una passada i conec a molta gent que ve a propòsit per viure-la el dia de Sant Antoni. També em quedaria amb el dia dels Parells, un dia de catarsis, d’oblidar els problemes i retrobar-se amb els amics de tota la vida, un dia que sempre es fa curt, una jornada particular i única. A nivell familiar, des de que tinc a la meua parella i als meus fills, visc amb molta intensitat el moment de la cremà de la foguera, un instant on malgrat el protocol sempre m’escape uns minuts per encendre-la junt a ells, sent una estona molt important de transmissió de costums.

El futur, a més de regular la festa i potenciar el turisme, passa per treballar en un reconeixement major?

Per què quedar-nos en aquesta denominació nacional quan al voltant d’aquesta festa hi ha actes molt peculiars i únics? Hem de seguir treballant en aquesta línia.

Canals és l’epicentre de la festa a la zona durant aquests dies. Per què convida als nostres lectors?

L’any passat vaig convidar als 18 alcaldes de la Costera i enguany també ho estic fent. Convidar-los a ells també ho fa extensiu als veïns i veïnes que representen. Les portes s’han d’obrir ara més que mai perquè la gent puga vindre i gaudir del nostre municipi el 16, el 17 o el 18, o els tres dies o, inclús, el dia 13 amb la trobada de 700 boixeteres i el concert de les bandes de música, un dels esdeveniments culturals més importants que acull Canals; el dia 14 que s’inauguren les Jornades Santantonianes; o el dia 15 a l’acte públic de l’entrega i benedicció de la foguera, un acte on abans anava poca gent i que s’ha convertit en un epicentre de la festa. He de convidar als lectors a tots els dies ja que sempre hi ha actes diferents i singulars.