L’Informador fa balanç de FITUR amb Marian Soro

Encara amb la ressaca de FITUR, és moment de fer balanç. Què millor per a açò que xarrar amb Marian Soro, regidora de turisme de l’Ajuntament de Xàtiva, que ha passat diverses jornades molt intenses de treball en l’estand del municipi a Madrid.IMG_8608Amb ella, a més de repassar les excel·lents xifres que es desprenen de les primeres dades oficials, mostrem les tres iniciatives municipals que se sumen a les quatre rutes d’empresaris locals que es van promocionar en aquesta Fira Internacional del Turisme.

 

Marian Soro, regidora de turisme a l’Ajuntament de Xàtiva

“No s’ha de conèixer solament la nostra ciutat pel seu Castell o per l’arròs al forn, sinó també pel seu potencial empresarial i urbanístic”

 

Finalitzat ja FITUR i amb uns resultats més que bons com avança Diputació, en el nostre especial d’aquesta setmana parlem amb Marian Soro, regidora de turisme, amb la qual vam estar a Madrid. Amb ella hem repassat no solament els resultats d’aquesta edició, sinó també les sensacions que deixa una ciutat com Xàtiva que compartia l’estand de ‘València, Terra i Mar’ amb dos referents costaners com Cullera i Gandia.

IMG_8643

Recent arribada de FITUR i ja amb les primeres xifres positives d’aquesta edició.

La veritat és que sí. Hem tingut 7.000 visitants més que l’any passat en el nostre estand de la Comunitat, la qual cosa ens augura que enguany puguem tenir un ventall més gran de visitants en la nostra zona. En aquesta ocasió l’expectativa és molt positiva perquè no solament hem tingut la recepció d’aquestes persones interessades sinó perquè a més hem comptat amb 15 touroperadores internacionals visitant l’espai de Xàtiva. Des de fa uns anys estem dinamitzant la visita a Xàtiva de touroperadores que després fan de valedors del nostre producte turístic. Aquest contacte és molt important per a nosaltres i ens ha donat l’oportunitat de contactar personalment amb cadascun d’ells i oferir aquest producte turístic que aglutina el conjunt històric i patrimonial, gastronomia, ciutat d’oci i ciutat de servei. Esperem que a partir de ja aquestes persones arriben a la nostra ciutat a conèixer de primera mà l’oferta empresarial i privada de Xàtiva.

Aquest ha sigut el cavall de batalla de FITUR, diversificar la perspectiva i la visió de Xàtiva donant a conèixer altres facetes que la fan gran com la seua restauració, oci, serveis…

Nosaltres el que volem és crear una sinergia entre aquests sectors que fan que la marca Xàtiva siga el producte que és hui. No s’ha de conèixer solament la nostra ciutat pel seu Castell o per l’arròs al forn, sinó també pel seu potencial empresarial i urbanístic.

Com valores aquesta xifra de 7.000 visitant més en l’estand de ‘València, Terra i Mar’?

És una xifra excel·lent. Per a nosaltres són 7.000 probabilitats afegides de poder tenir un negoci més o una visita més que en definitiva creen riquesa a Xàtiva i la zona. Cal recordar que parlem de la Fira de turisme internacional més important d’Espanya, i aquestes dades són importantíssimes.

Marian amb Alfonso RusI Xàtiva ha estat present com a imatge del turisme d’interior de la província de València.

Açò és fantàstic i crec que s’ha fet justícia en portar a Xàtiva representant al turisme d’interior en la nostra província. No vull desbancar a ningú, però pense que el nostre patrimoni i els nostres recursos no els poden tenir altres ciutats d’interior. Jo, com a responsable de turisme, he de reivindicar la nostra posició, sobretot perquè tenim eines per a fer-ho.

Aquesta Fira ens deixa diversos anuncis. En primer lloc la injecció de 6 milions d’euros per al sector turístic per part de la Diputació de València.

És un suport importantíssim ja que sense el finançament de grans entitats com són les diputacions o conselleries, seria inviable que aquest producte aflorara i tinguera aquest nivell sol amb l’aportació municipal. Des d’ací agrair aquestes aportacions que ens permeten, entre altres coses, haver pogut estar presents a Madrid.

Unes inversions que també cerquen desestacionalitzar el sector.

Nosaltres no tenim el mateix problema que puguen tenir Gandia o Cullera perquè tenim un turisme prou estable durant tot l’any. Sí que és cert que aquest flux de turistes es concentra més en la primavera i tardor, amb una climatologia molt positiva, i que al juliol i agost són els mesos més negatius. No obstant açò, ho aconseguim compensar amb la Fira d’Agost que és un revulsiu molt important que durant solament una setmana fa remuntar aquest nivell de visitants. Cullera i Gandia durant l’hivern no compten amb aquesta arribada massiva de turistes. Per aquest motiu pensem que el turisme de platja i d’interior han d’anar de la mà perquè són molt compatibles. Cal fomentar aquesta complementació perquè ells es beneficien dels nostres visitants en aquesta època i que quan arribe estiu, el turista que està en la platja, vinga també a visitar-nos.

Marian, a l'estand de XàtivaUna altra de les novetats va ser la presentació del codi QR. Què ens pot avançar?

Utilitzar eines pioneres com és aquest sistema de descàrrega d’informació del codi QR és importantíssim perquè arribem a molta gent que de manera no presencial. Així des de qualsevol lloc del món es pot arribar a la informació del producte de Xàtiva. Açò ens ajudarà a divulgar més nostra ciutat.

Ens estem mentalitzant que realment som un país de turisme i que fa falta reforçar aquesta idea?

Jo pense que Espanya sap que un dels nostres motors fonamentals és el turisme, el que passa és que a més de saber-ho, ha de creure en el projecte. Hi ha molta potencialitat que no estem aprofitant. En els dies de treball de FITUR, s’ha vist que l’empresariat i la gent que treballa en el sector ha tingut moltes ganes de contactar en els proveïdors turístics per a crear arrels de treball. Nosaltres també hem portat oferta privada perquè volem que aquesta oferta tinga el seu mercat i es faça fort. Tot açò mou l’economia i veiem com tant Espanya com a nostra Comunitat es nodreix d’aquest sector.

També es va presentar la iniciativa de les ‘quatre Xàtives’. En què consisteixen?

Són quatre rutes formalitzades a banda de les rutes que tenim ja en la nostra ciutat. Una per exemple és la denominada ‘Paisatges de Xàtiva’ on s’ofereixen dos dies amb un programa d’observació d’aus, practicar un esport amb un guia i un passeig amb globus. Una altra és la ‘Xàtiva Borgiana’ dins del turisme urbà i cultural on es coneixerà el llegat urbanístic dels Papes. En tercer lloc trobem la ‘Xàtiva contemporània’ que es dedica a conèixer la ciutat des de la crema fins a l’actualitat. Finalment tenim el paquet de ‘Xàtiva llegendària’ amb un recorregut que repassa les tradicions i les famílies més importants amb el llegat que ens han deixat. Aquests paquets estan ja en marxa.

IMG_8666Hem sentit molt a Marian Soro repetir la paraula gastronomia aquests dies. El que ens queda per fer és lligar aquesta gastronomia al turisme de Xàtiva?

No ens queda per fer, és una cosa que es fa dia a dia. Hi ha una gran inversió i esforç per part dels hostalers i pense que l’Ajuntament ha d’anar amb aquests empresaris. Tenim grans restaurants i grans restauradors, un d’ells opta a ser millor cuiner a nivell nacional. La gastronomia ha de formar part del nostre tot. Quan anem a una fira, no portem solament un tros d’arnadí, sinó que portem tota la seua història, per què s’elabora ací, on el podem comprar… Cal mirar molt més enllà i veure la realitat del projecte de futur i econòmic de Xàtiva.

Finalment, alguna idea ja per a FITUR 2014?

Primer analitzarem a mitjà termini aquestes propostes que hem portat enguany i quan coneguem els resultats començarem a pensar en la pròxima edició. Idees ja tenim, però abans també hem de conèixer dels metres que disposarem per a plantejar-nos portar una mostra gastronòmica en el nostre propi espai. Però com he dit, encara queda un temps per a açò.

 

 

Rutes Municipals

 

La ruta dels BorjaBorja2

Una de les formes més adequades per a conèixer la Xàtiva dels Borja, la família amb més renom de la ciutat, és aproximar-se i introduir-se en l’ambient urbà, així com en el dels edificis relacionats amb diferents integrants de tan famosa família. Des dels propis Papes a altres components del llinatge Borja.

La ruta visita un total d’onze llocs: Sant Francesc, Carrer Montcada, Real Monestir de Santa Clara, Font de la Trinitat, Casa Natalicia d’Alejandro VI, Església de Sant Pere, Retaule de casa Artigues, la Seu, el Palau, Museu de l’Almodí, es Castell.

 

Borja1

 

Fonts de Xàtiva

Fonts1La Ciutat de Xàtiva disposa de Canals d’aigua potable almenys de d’època islámica. Arran de la conquista i en especial de la construcció del canal d’Aigua Santa, complementari del més antic canal de Bellús, la distribució i compra venda de l’aigua en el nucli urbà van ser regulades pels Jurats. Al segle XVII hi havia més de nou-cents canells. En la ruta es visiten 10 fonts.

El cabal d’aigua es va dividir en parts que es deien ‘plomes’, concepte equivalent al que ara diem el ‘pas’ d’una aixeta. La distribució pels ravals i per l’interior dels murs de la ciutat era a través de tres categories de fonts:

  1. Les Fonts Reials. Col·locades al centre de les places, i de vegades arrimades a murs d’edificis. La construcció, manteniment i neteja corresponia a l’Ajuntament i eren de port monumental i, molt sovint, amb l’escut de la ciutat esculpit.
  2. Fonts Veïnals. Situades als cantons de carrers o adossades a cases. Les reparacions i neteja corresponien al veïnat corresponent que se’n abastia.
  3. Fonts Particulars. Situades a l’interior de les cases, al pati o al soterrani, segons vinguera el nivell. Només en tenien les famílies benestants, perquè eren molt cares.

 Fonts2

 

Crema de Xàtiva

Crema3La Guerra de Succesió tingué el seu origen en el conflicte que mantingueren els partidaris de Felip V i els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria per la successió al tron d’Espanya. Distintes causes polítiques, econòmiques, socials i dinàstiques van provocar la contesa.

L’any 1700 va morir Carles II sense descendència directa i dos parents seus amb els mateix grau de parentiu optaven al tron: l’arxiduc Carles i Felip d’Anjou, de la dinastia borbònica i francesa.

El testament de Carles II nomenava hereu a Felip V, amb la condició de renunciar al tron de França, per a no reunir dues corones en la mateixa persona. Precisament l’incompliment d’aquest requisit va generar la coalició de la resta de potències europees en contra del pretendent francès.

Crema1La batalla d’Almansa va ser una de les moltes que tingueren lloc durant els quasi catorze anys que va durar la Guerra de Succesió espanyola.

Després de la derrota dels austriacistes i la posterior rendició del Regne de València, l’exèrcit borbònic es va dirigir cap a Xàtiva, segona ciutat més important del regne i bastió austriacista que va resistir quinze dies de feroços combats abans de caure en mans de Felip V. Xàtiva va pagar aquesta obstinació a sang i foc. En aquesta ruta es visiten 12 llocs emblemàtics d’aquests esdeveniments.

Crema2

 

 

RAFA BALLESTER / JUAN ANTONIO CLOQUELL