“La Caixa” exposa en la Casa de Cultura de Xàtiva

Mart ha estat, i és, un dels objectius principals de l’exploració planetària. El seu color vermellós ha cridat l’atenció dels astrònoms des dels temps més antics. Actualment, gran quantitat de missions espacials ens proporcionen imatges del planeta amb un detall impressionant. Les últimes captades per la sonda Mars Global Surveyor mostren l’existència d’aigua a la superfície. Davant nostre es revela un món que presenta molts punts en comú amb el nostre planeta. L’estudi de Mart confirma que molts dels processos geològics identificats a la Terra són omnipresents a l’Univers (es donen en altres llocs i en altres temps). Mart-Terra, anatomia comparada proposa alguns exemples de les fascinants anatomies de dos cossos planetaris íntimament units, amb paisatges gairebé indistingibles. Històries paral·leles de dos mons que, tanmateix, són avui molt diferents.

Exposició MART-TERRA de La Caixa_0002

Poder tocar un tros de meteorit marcià trobat a la Terra és un dels al·licients principals de la primera part de l’exposició.

Dues maquetes en relleu d’aquests planetes donen la benvinguda als visitants. A través d’aquestes maquetes, es pot tenir un primer impacte visual de les seves similituds i diferències, com ara el diàmetre de Mart (6.794 km), que és la meitat del terrestre (12.756 km), o els hemisferis, que són molt diferents, ja que al planeta vermell la diferència és nord-sud mentre que a la Terra, a més, és est i oest.

Un panell de tres metres amb 24 imatges posarà a prova els coneixements dels visitants sobre el seu planeta. Així doncs, hauran d’endevinar si les imatges que veuen pertanyen a la Terra o a Mart.

Mart és l’astre més visitat per sondes procedents de la Terra, després de la Lluna. Actualment, hi ha tres sondes en òrbita (Mars Odyssey, Mars Express i Mars Reconnaissance Orbiter) i dos vehicles d’exploració (rovers) a la superfície (Spirit i Opportunity). En els anys vinents es preveu enviar-hi el Mars Science Laboratory, que disposarà de la sonda Rover Environmental Monitoring Station (REMS), equip proporcionat pel Centre d’Astrobiologia (Consell Superior d’Investigacions Científiques – Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial). La sonda mesurarà diàriament la pressió, la humitat i la radiació ultraviolada de la superfície marciana, i la velocitat i la direcció del vent, la temperatura de l’aire i de la terra, al voltant del rover.

Activitat geològica a Mart
Mart és un planeta molt més petit que la Terra, per la qual cosa el seu interior es va refredar molt més ràpidament. Tots els processos interns, com el vulcanisme o el moviment de plaques, es van interrompre fa molt de temps, i el planeta va morir, geològicament parlant. Queden uns quants testimonis d’aquella antiga activitat interna, alguns grans volcans, com l’Olympus Mons, de 27 km d’alçària; una enorme falla de més de 6.000 km de longitud, el Valles Marineris, i dues grans plaques que potser es desplaçaran, com encara avui fan les plaques terrestres.

La meteorologia marciana
L’atmosfera de Mart i la seva dinàmica constitueixen un altre apartat de la mostra. S’hi explica que Mart i la Terra tenen períodes de rotació molt semblants, i que tots dos reaccionen de la mateixa manera davant dels cicles diaris d’escalfament i refredament. L’atmosfera de Mart es distingeix de la de la Terra per l’existència de grans quantitats de pols en suspensió (que donen a l’horitzó de Mart una lluminositat vermellosa). S’hi explica també com s’originen els remolins, les tempestes de pols i quin paper tenen els casquets polars en aquest planeta, i el fet que l’atmosfera marciana arriba a temperatures tan baixes que en alguns llocs el seu component principal, el diòxid de carboni (CO2), es pot congelar i caure sobre la superfície. Imaginem-nos què passaria si a la Terra plogués nitrogen!

La hidrologia
Les últimes notícies que ens arriben de les imatges captades per la NASA mostren les torrenteres produïdes per aigua líquida que ha fluït en algun moment posterior a l’any 2000. Fins ara només s’havia confirmat l’existència de dipòsits de gel de fa milions d’anys, en especial als casquets polars, per bé que se sospitava l’existència de dipòsits subterranis d’aigua líquida. Tot i que avui l’aigua no corre de manera habitual per la superfície del planeta, les imatges sembla que demostren que en el passat Mart era un astre més calent i humit, cosa que va permetre el desenvolupament de xarxes fluvials i fins i tot la presència d’un oceà. Amb aquest àmbit es tanca l’exposició Mart-Terra.

Anatomia comparada
L’analogia i el contrast, és a dir en què s’assembla o es diferencia una cosa d’una altra, són la base didàctica d’aquesta exposició. Veure els mateixos fenòmens geològics, meteorològics i hidrològics a Mart, amb les seves diferències respecte dels de la Terra, ens ajudarà a comprendre’ls molt millor.