Parlem amb Elías Martí, segon entrenador del CD Castellón

“Vam arribar al CD Castellón en una situació agònica i era impensable aconseguir l’ascens a Segona Divisió en el nostre primer any”

El preparador Elías Martí és l’actual segon entrenador del primer equip del CD Castellón. Natural de La Llosa de Ranes, Martí és llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, és nivell 3 de Tècnic Esportiu Superior de futbol, compta amb el màster en Preparació Física en futbol i ha exercit com a segon entrenador i preparador físic d’equips com el CD Alcoyano, Cultural y Deportiva leonesa, Real Murcia, Olímpic de Xàtiva i Ontinyent. Junt al primer entrenador Óscar Cano, el lloser ha fet història en el conjunt albinegre, aconseguint fa uns dies l’ascens a Segona Divisió.

Heu aconseguit, en un any atípic, una fita molt esperada per als aficionats albinegres: retornar al CD Castellón a la Segona Divisió, i tot després d’agafar a l’equip a meitat de la temporada anterior amb un gran perill de descens a Tercera.

Vam arribar en una situació agònica i era impensable aconseguir açò en el nostre primer any. Sabíem que si salvàvem a l’equip del descens a Tercera hi havia potencial per fer coses molt bones. La valoració és extraordinària.

Quin és el balanç d’aquest temps?

Ha estat un any i mig molt complexe el que hem viscut a Castelló. Com he dit, vam arribar en una situació molt complexa, el club venia de Tercera Divisió amb un projecte per a ascendir el seu primer any en Segona B, una idea equivocada ja que la plantilla no estava feta per a aconseguir-ho. Els resultats no acompanyaven i s’havia generat molta tensió entre club, afició i jugadors, ja que l’expectativa de tots era estar dalt. Després de dos canvis d’entrenador, amb la nostra arribada la situació social era insofrible: jugadors xiulats, pegant-los canya a les xarxes socials… Una situació crítica.

Com va estar aquesta arribada?

Vam aconseguir un parell de resultats positius però quan alçàvem el cap encadenàvem dinàmiques on es costava molt puntuar. Però vam fer un esprint final que ens va donar la permanència.

Quin ha estat el secret per revertir tant la imatge aquesta campanya?

La base de l’equip titular és la mateixa que l’any anterior. A la primera volta, dels 11 titulars, sis o set eren els de la temporada passada. Hi havia un bon equip però ens feia falta alguna peça per a poder fer que les capacitats dels jugadors que ja teníem es veieren reflectides en el terreny de joc. Vam tenir la sort d’encertar en els reforços i des del principi, ja en pretemporada, les sensacions eren extraordinàries i sabíem que l’equip anava a estar dalt. L’objectiu era estar lluitant entre els vuit primers per arribar amb opcions de play off les últimes jornades. Amb els bons resultats les perspectives canviaren i en Nadal vam demanar al Club que fera un esforç per intentar optar al campionat.

Les sensacions, com dius, eren molt bones, i l’equip es va instal·lar en els primers llocs, arribant a ser líder quan el futbol es va aturar per la crisi sanitària.

Érem líders amb un punt de diferència amb el segon, tercer i quart. Mai sabrem què haguera passat, si haguérem guanyat el campionat amb 10 punts de diferència front al segon o ens haguérem quedat el que fa set. És evident que durant les 28 jornades havíem demostrat que érem un bon equip i estàvem líders per mereixement.

En tots els ascensos cal un punt de sort.

En la primera eliminatòria del play off davant el Logroñés ens va faltar un poc d’eixa sort però en els següents emparellaments davant la Penya Esportiva i el Cornellà es van donar tots els condicionants pels quals considere que érem millors que els rivals.

Quin ha estat el teu paper en aquest èxit?

Tinc la sort de treballar junt a una persona com Óscar Cano que em dona un paper important i protagonista en el dia a dia, tant a l’hora de prepara les tasques setmanals d’entrenament, com de participar en la direcció de les sessions o de pensar les estratègies de cara al partit… Hem dóna molta confiança i creu en mi. He tingut una participació molt alta tant en l’execució com en la preparació però, com sempre dic, el paper fonamental del que s’ha aconseguit el tenen els jugadors. Estic molt content amb el meu rol i, en aquest sentit, també vull agrair al Club la seua confiança dipositada en nosaltres ja que en març, sense saber el que anava a passar, ens van renovar per una temporada més.

Enguany hem viscut una situació anòmala. Com s’ha treballat aquests mesos de crisi sanitària?

Açò no ho hem viscut mai ni en el futbol ni en la vida. És una situació estranya que ens ha pillat d’imprevist i en el pas canviat a tot el món. Els jugadors van disposar d’un pla diari realitzat pel preparador físic durant el confinament, i vam realitzar alguna reunió telemàtica per a corregir aspectes tàctics. Una vegada vam tornat, vam seguir les indicacions de les autoritats, amb unes primeres setmanes d’entrenaments individuals i després ja en grups, sense mesclar els jugadors i sense contacte. A les últimes setmanes abans del play off, al no poder fer amistosos, els vam generar, disputant diversos partits entre la plantilla utilitzant les equipacions i la il·luminació a l’estadi per adaptar-nos al ritme de competició i on un equip simulava al rival que anàvem a tindre en la fase d’ascens.

Com s’afronta ara la propera temporada en Segona Divisió?

Tenim una Direcció Esportiva que s’encarrega del seguiment de jugadors i una comissió esportiva formada per la Secretaria Tècnica, el propietari, el director general, l’entrenador Ángel Cano i jo. Des del confinament, quan es va confirmar que s’acabava la competició i jugàvem el play off com a primers, vam començar a treballar en dos escenaris per confeccionar la plantilla del proper any: si pujàvem o si no. Tenim moltíssima feina avançada, molts jugadors filtrats, hem parlat ja amb molts dels que ens interessen… Coneixem el mercat i els reforços que necessita l’equip i quins són els jugadors elegits. Pràcticament 13-14 jugadors d’una base de 21 van a seguir, un percentatge molt alt. L’objectiu és fer 10 fitxatges per adequar-nos a la categoria tan exigent en la que estem.

De cara al futur, et veurem a la banqueta com a primer entrenador?

Ara mateix la meua aspiració és seguir treballant al costat d’Óscar, intentar millorar, progressar i estabilitzar-nos en el futbol professional, si pot ser en el CD Castellón, millor que millor. Estic content com estic, em sent satisfet amb el que faig. A més, sabem que el futbol és molt canviant, hi ha que viure el moment, i ara mateix no pense més enllà.