Parlem amb la Dra. M. Carmen Alonso, cap del Servei de Microbiologia al Departament de Salut

“Hi ha un compromís molt alt per part del personal de microbiologia i sense ells no s’hagueren pogut realitzar més de 2.500 PCRs al Departament”

L’Hospital Lluís Alcanyís de Xàtiva ja està realitzant PCR ràpids –al voltant de 200 al dia– gràcies a l’esforç del personal del Servei de Microbiologia, un àrea que va patir fortament les retallades en sanitat l’any 2013, deixant-la baix mínims, i que actualment col·loca al capdavant de la lluita contra la COVID-19 al Departament de Salut Xàtiva-Ontinyent. La Dra. M. Carmen Alonso, cap del Servei, ens ha explicat les dificultats i el repte que ha suposat poder realitzar la tècnica ací, així com els resultats obtinguts que superen amb escreix els d’altres Departaments i Hospitals.

Quines eren les tècniques bàsiques que es realitzaven en aquesta àrea abans de l’arribada del coronavirus SARS-CoV2?

Al laboratori de microbiologia diagnostiquem l’organisme que està produint una infecció tant per mètode directe com indirecte. Els mètodes directes són cultius bacterians en tot tipus de mostres, detecció d’antígens i tensions; o indirectes com serologia o biologia molecular.

No és habitual que es realitze en centres comarcals.

Hi ha molt pocs hospitals comarcals on es realitze biologia molecular, però a Xàtiva tenim la sort de tindre-ho. Ací fem càrregues virals de VIH, Hepatitis B, Hepatitis C…

Una vegada va arribar la crisi sanitària, per què es va prendre la iniciativa d’habilitar aquest laboratori per poder iniciar la realització de PCRs?

Va ser a proposta de la Direcció de l’Hospital. Se’ns va consultar si era possible i ens vam posar a la feina en febrer i vam veure que ho podíem fer. En eixe moment la Direcció ens va facilitar dos tècnics més per dur-ho endavant.

El principal problema va ser la manca de reactius?

Sí, al principi vam tindre molts problemes en aquest sentit. La primera PCR es va muntar el 2 de març. Ho vam intentar abans però hi havia un desabastiment general de reactius.

Com es va desenvolupar aquest treball inicial?

Abans del 2 de març enviàvem les mostres al centre de referència, l’Hospital General de València. Una vegada muntat a Xàtiva, la primera setmana es realitzaren les proves en paral·lel amb València per comprovar que els resultats eren idèntics. Al voltant del 12 de març vam patir altre desabastiment general de reactius i tornàrem a enviar les mostres a l’Hospital General. El 23 de març va haver un increment bestial de pacients ingressats, va ser la setmana més dolorosa i més greu, amb molta pressió.

Quina diferència hi ha entre un test ràpid, una PCR i la serologia?

El test ràpid detecta anticossos en sang mitjançant una punxada. És menys sensible que la serologia perquè el seu suport és menys sensible i menys específic que altre tipus de prova. El test ràpid busca anticossos totals o IGG IGM, i tenen la mateixa tecnologia. La PCR significa “prova de reacció en cadena” i detecta material genètic –ARN– del coronavirus d’una mostra respiratòria gràcies a un frotis nasofaringi –a l’interior del nas–. Si el malalt té una tos molt profunda i produeix un esput, aquesta mostra seria millor ja que ve directament dels bronquis. Hi ha pacients on se’ls detecta aquest material genètic però no té símptomes, podent contagiar a altres persones. Finalment, el test serològic es realitza mitjançant una mostra de sang que se centrifuga i amb el sèrum s’identifica una resposta específica al coronavirus. Aquesta és una tècnica molt més ràpida. Una PCR tarda entre 6 i 7 hores i 12 proves serològiques al mateix temps poden tardar una hora.

Com informàvem la setmana passada, ja s’han realitzat més de 2.000 PCRs al Departament de Salut Xàtiva-Ontinyent. Com s’ha aconseguit?

Actualment són ja més de 2.500. S’ha aconseguit, per una banda, gràcies al recolzament de direcció i, per altra, perquè els nostres tècnics sempre han estat disposats a treballar el temps que fora necessari, de fet, per iniciativa pròpia, venen a les 7 del matí. Hi ha un compromís molt alt per part del personal de microbiologia i sense ells no haguera estat possible. A més, compten amb una capacitat tècnica molt elevada degut a la seua experiència.

Des d’aquesta setmana es poden realitzar PCR ràpids.

Venim fent un centenar de tests diaris i a partir d’ara podem fer 96 de matí i 96 de vesprada. S’han incorporat aquesta setmana dos nous tècnics, sumats als dos que van arribar amb l’inici de la pandèmia –fent una plantilla total de 10 tècnics, dos microbiòlegs i un ATS– i a partir d’ara fem dos torns de treball, de matí i de vesprada.

Cal recordar que, a banda de les PCR, també s’estan realitzant proves de serologia per luminescència, sent també dels primers centres comarcals en realitzar-ho.

La serologia és una prova més ràpida i que, junt a la PCR i a la fitxa mèdica, dona més tranquil·litat al professional per saber com està el pacient. Estem fent la prova a tots els pacients hospitalitzats. És a dir, la realitzem a tots els pacients que van a ser operats o van a sotmetre’s a una tècnica invasiva: gastroscòpia, broncoaspiració, pacients amb pneumònia… Aquest és el protocol que vam consensuar internament amb el servei d’anestèsia per saber, abans d’operar, si la persona és positiva o negativa per COVID-19.

Com viu la comunitat de microbiòlegs aquest nou virus?

Com un repte. Un repte que, si no fora per la gran quantitat de morts que ha produït, seria apassionant. És una cosa nova, que es comporta de manera diferent al que pensàvem en un principi, ja que tots ens vam equivocar quan crèiem que seria més inofensiu. Però fa temps que convivim amb altres tipus de coronavirus. Cal diferenciar que, en aquest cas que ens afecta actualment, el virus s’anomena SARS-CoV2 i la malaltia que produeix és la COVID-19. Per fer un símil més fàcil, el VIH seria el virus i la malaltia que produeix és la sida.

Què considera que és necessari al Departament de Microbiologia per poder millorar encara més el servei que es presta?

Més personal, més espai… D’instrumental i aparatologia estem bé, però ens falta espai físic.