Parra afirma que va dimitir de Parcs i Jardins “perquè no em deixaven treballar”

  • El regidor va convocar una roda de premsa per fer balanç dels 20 anys al capdavant d’aquesta àrea

Aquest dijous se celebrava una roda de premsa molt esperada per part del regidor Vicent Parra després de conèixer la seua dimissió en l’àrea el passat mes de desembre. Tal i com va confirmar l’edil, aquesta renúncia respon a que “va arribar un moment en que no em deixaven treballar… i si no em deixen treballar com vull, el millor era anar-se’n”. Parra, que no es va voler pronunciar sobre el seu futur afirmant que “és una decisió que ja vindrà”, segueix al capdavant de la Regidoria d’Obres.

La dita compareixença de premsa es va convocar amb la intenció de “fer balanç de la meua gestió en aquesta àrea després de 20 anys de treball, ja que entenc que és la meua responsabilitat amb els ciutadans de Xàtiva”.

Com a dades més importants, Parra va destacar que des de 1.995, any que va assumir la Regidoria, “s’ha multiplicat en més de cinc vegades la quantitat de jardins i zones verdes amb els quals compta la nostra ciutat, passant dels nou als 47 actuals, un 522%”. A més, Xàtiva  ha incrementat la superfície destinada a aquests espais “en més d’un 1.200%, ja que hem passat de tenir al voltant de tres hectàrees a les prop de 37 de les quals disposem en l’actualitat”.

En aquest sentit, i amb una mitjana de 12’6 m2 de zones verdes per habitant, Xàtiva supera en més de dos punts la mínima de 10 m2 per habitant recomanada per l’Organització Mundial de la Salut.

Un altre aspecte “important” en el qual es va centrar Parra va ser en l’arbrat del casc urbà, “no solament pel seu efecte paisatgístic, sinó també per la seua clara contribució a la compensació de les emissions a l’atmosfera de CO2. La ciutat disposa actualment d’un 800% més d’arbres, passant de 400 a 3.500. Igualment important ha sigut el treball realitzat per a crear i condicionar zones de joc en la nostra ciutat, una demanda que ha anat en augment en els últims anys, no tan sols referent a la quantitat de zones, sinó en els estàndards de qualitat i seguretat. “Hem passat de tenir uns quatre espais destinats al joc als 31 actuals, la qual cosa suposa un increment del 775% respecte a fa 20 anys”, destacava l’edil.

Cal recordar que àrea ha generat riquesa i ocupació en Xàtiva, tant directa com indirecta, amb 15 llocs de treball de jardiners als que hi ha que sumar les 20-30 ocupacions que durant tres mesos a l’any reclama aquesta àrea.

Però no solament les dades són importants a l’hora de parlar de la gestió, també ho són els paràmetres que la guien. “Com a responsable de l’àrea durant 20 anys -va continuar el regidor- he tractat de treballar en tot moment amb criteris de professionalitat i eficiència dels recursos disponibles, tant humans com a econòmics. En aquests anys a més hem assistit a una important canvi de concepte respecte al que han de ser les àrees verdes o les zones de joc. Com a màxim responsable hem incorporat a Xàtiva els criteris més eficients, encaminats a fer de Xàtiva una ciutat sostenible i respectuosa amb el medi ambient, incorporant les noves normatives de la Unió Europa en aquestes àrees i amb tot açò hem modernitzat i millorat substancialment les nostres zones verdes i de joc en quantitat i qualitat”.

En aquest sentit s’ha invertit a modernitzar l’equipament de la ciutat per a atendre les labors de conservació d’aquests espais, ja que segons l’edil “el més complicat no és crear nous espais, sinó mantenir-los”. Així, ara Xàtiva compta amb un vuit vehicles municipal per a atendre aquestes tasques, a més d’habilitar instal·lacions pròpies per als treballadors. S’ha introduït maquinària per a optimitzar els treballs que requerien una major inversió d’hores de treballs com el manteniment de tanques i altres elements o el treball de poda, gestionat fins a quasi nou vegades més treball que al 1995 amb tan sols el doble de treballadors.

Tot açò, modernitzant els processos de manera eficient i ecològica com la modernització de regadius, la introducció dels horts urbans, l’adaptació progressiva a les normatives europees amb la inclusió de nous sistemes de control de plagues i malalties, o l’aposta per la formació dels treballadors i exigència de qualificació per a exercir aquestes labors.

Ja en la recta final de la intervenció, Parra va destacar diferents actuacions que “considere han sigut les més beneficioses per a la nostra ciutat, veïns i visitants, i dels quals em sent especialment orgullós”. Elles són la Ciutat de l’Esport des de la perspectiva d’espai verd, la reconstrucció, remodelació i posada en valor del Jardí del Palasiet i del Jardí del Bes, les entrades a la ciutat i la millora i promoció del Betlem monumental que “s’ha consolidat com un referent de Xàtiva”.