“Poder estar en Xàtiva i tocar en un lloc com el seu Castell és un regal”

Aquesta nit, dins de la programació del Festival Internacional Nits al Castell, Els Amics dels Arts presentaran el seu últim disc “Un extrany poder” (Sony Music, 2017), disc produït, gravat i mesclat a cavall entre Catalunya i Anglaterra per Tony Doogan, el conegut productor escocès artífex d’algun dels treballs de Mogwai, Belle & Sebastian o Teenage Fanclub, entre d’altres. Després d’aconseguir tres Discos d’Or al llarg de la seua carrera, la banda catalana presentarà a Xàtiva el seu treball més aclamat. Amb ell, aquest passat 2017, van rebre el Premi Enderrock de la Crítica al millor artista, sent considerat un dels millors discos de l’any. La crítica musical l’ha qualificat com un pas endavant en la seua carrera musical, un treball vigorós, més electrònic i contundent; una evolució que no deixa de costat l’essència de Els Amics dels Arts i la seua complicitat en l’escenari. La professionalitat i solidesa del quartet català es fa evident en una posada en escena que no deixa indiferent amb el seu directe estructurat i enèrgic. Les clàssiques alternatives en la veu cantant segueixen resultant excitants, igual que els escassos moments d’assossec. L’actuació, que s’iniciarà a les 23 hores, s’emmarca dins d’un complet programa que portava a la reconeguda fortalesa xativina el darrer cap de setmana a Raimundo Amador i que culminarà els propers dissabtes amb Maria Arnal i Marcel Bagés, Maika Makovski & Brossa Quartet i Juan Perro. Aquesta setmana hem parlat amb Joan Enric Barceló, veu i guitarra acústica de “Els Amics de les Arts”.

 

Després de més d’un any de la gira del disc “Un estrany poder”, quin és el balanç?

Hi ha dos balanços: un primer que és global, ja que com a gira és la millor que estem fent. Tenim el millor equip humà possible, els millors recursos i també comptem amb una afluència de públic que es fa més notable a cada concert. El segon balanç em fa molta il·lusió fer-lo ja que és la gira que hem vingut més vegades, i de llarg, al País Valencià. Abans, eixir de Catalunya i baixar fins ací era una anècdota, era un extra i una cosa que feies de tant en tant, una vegada a l’estiu, a una sala xicoteta a la ciutat de València… A hores d’ara podem dir que un 20% de la nostra gira ha passat ací i açò és fantàstic. Hem estat dues vegades a València, l’última al Palau de la Música, fa poc vam estar a Vinaròs, a Alacant, a Carcaixent, al Port de Sagunt… Al final, quan es treballa els fruits acaben per arribar. Aquest és el nostre territori més natural per mostrar la nostra música i per expandir-nos. Poder estar en Xàtiva i tocar en un lloc com el seu Castell, no fa sinó refermar aquesta notícia. És un regal.

Noteu alguna diferència quan toqueu a terres valencianes?

El public valencià és un públic molt agraït. Com hem parlat abans, el nostre gruix de concerts passa al Principat i açò fa que, quan estem a València, la gent sap que ens va a veure dues o tres vegades en un període de dos o tres anys, el període que tardem en realitzar la gira i elaborar un nou disc. Aleshores, el públic valencià ve molt disposat a passar una bona estona, a cantar totes les cançons… I açò dalt de l’escenari es percep. A més, cal destacar el fantàstic que és sentir les teues lletres amb un accent diferent.

Per als lectors que puguen no conèixer-vos, què oferiran Els Amics de les Arts a la seua actuació a Xàtiva?

En aquest segon estiu de gira estem, entre cometes, un poc deslliurats del que va ser la presentació de l’últim disc. El que fem és agafar diversos temes d’Un estrany poder i combinar-los amb els temes que més èxit han tingut en els nostres 13 anys de música. Llavors, oferirem un concert dinàmic on alternarem cançons més antigues, d’altres de més tranquil·les… Sempre que anem a llocs més especials, com és el cas del Castell de Xàtiva, l’espai dona per  oferir un repertori més reposat a diferència dels festivals, tipus el Canet Rock on vam actuar la setmana passada, on tens 40 minuts i has d’anar a tope a fer les més mogudes. Estar a Xàtiva, on anem a tenir tot el temps del món, és per a nosaltres un regal i volem oferir al públic altres cançons més tranquil·les, sense oblidar els èxits de sempre.

Malgrat els 21 anys del festival, han estat contades les edicions on el cartell ha inclòs música en català, concretament amb les actuacions els darrers anys de Borja Penalba i Maria del Mar Bonet i Manel. Vosaltres que sou uns defensors de la música en la nostra llengua, com valores que es done aquest espai i cada vegada un major protagonisme?

Desconeixia aquest fet però pense que és un símptoma més de que les coses estan canviant en els darrers anys. Aquest fet és una anomalia brutal però açò ens farà agafar, amb més ganes si cap, el concert de dissabte i poder dir que som uns dels primers grups en cantar en català en aquest escenari.

I, ja en la recta final de la gira, cap on va el futur de Els Amics de les Arts?

El nostre futur més proper ens portarà a un final de gira al voltant de l’octubre o novembre. A finals del propi novembre tenim previst realitzar un concert simfònic al Palau de la Música Catalana, un concert on estarem a l’escenari junt a més de 50 músics… I, llavors, a partir d’aquest moment, la nostra idea passa per tornar a desaparèixer temporalment. Tant de bo poguérem fer com altres grups que, quan acaben de tocar ací, se’n van de gira per Amèrica, Amèrica del Sud… Però la nostra realitat és la que és, tenim molta sort i ho hem de cuidar. Els Amics de les Arts necessiten estar un temps sense aquesta exposició mediàtica, necessitem estar treballant de portes cap endins i plantejar un futur disc amb la màxima calma possible, que és com ho hem fet en aquests últims i com hem vist que millor ens funciona.