Raimon, premi d’honor de les Lletres Catalanes

Raimon va rebre aquest dimarts al Palau de la Música catalana el 46 Premi d’Honor de les lletres catalanes. El cantautor xativí va començar el seu discurs fent referència a una foto de 1962 on sortien, “casualment i anecdòticament, quatre futurs Premis d’Honor, Josep Maria Espinàs, Joan Fuster, Joan Francesc Mira i servidor”. Des de llavors ha explicat que el seu prestigi “ha anat molt lligat a tots els territoris on es parla català, però també a cultures i públics que s’han interessat per la meva petita obra, fins i tot a Madrid, tot i la nul·la presència del català en els mitjans públics i privat”.

Després de recordar la importància de Joan Fuster en la seua obra i de confessar una vegada més que encara el troba a faltar, Raimon també va tenir paraules d’homenatge a Manuel Vázquez Montalbán.

“Jo no sóc dels meus, quan els meus volen que sigui com ells volguessin i no com saben que sóc”, va continuar Raimon abans d’elogiar els companys de generació que s’han dedicat, des de la Nova Cançó, en la música i la poesia feta als Països Catalans.

Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, va destacar en el parlament inicial la contribució del cantautor: “Raimon és un nom universal de la cultura catalana d’avui, un català de València, i del món, que sentim nostre tots els que parlem la llengua de Ausiàs March, en què el nostre premiat va donar ales noves amb respecte i amor, amb una intensa passió per cada paraula i cada pausa”.