“Seria un somni estar en uns Jocs Olímpics representant a Espanya”

MariaUreña

El passat cap de setmana, a la localitat biscaïna de Durango, la xativina María Ureña aconseguia la medalla de plata en la prova dels 3000 m. dels Campionats d’Espanya en categoria juvenil. A més, María va polvoritzar el seu registre personal deixant-lo en uns fantàstics 10’14”88, marca que la situa com la segona del rànquing Nacional de la temporada. Aquesta setmana hem estat amb ella per donar-li l’enhorabona i conèixer-la un poc millor.

Per a la gent que no et coneix, quants anys tens i què estàs estudiant?

Tinc actualment 16 anys i compliré 17 el pròxim mes de novembre. Estic estudiant 1r de Batxiller i la meua gran afició és l’atletisme, que és al que més temps li dedique quan no estic estudiant.

Com portes el compaginar els estudis amb els entrenaments?

La veritat que molt bé, perquè solc fer el treball després de dinar i abans d’anar a entrenar. Normalment entrene uns quatre dies a la setmana més el dia de la carrera, entre 2 hores i mitja o 3 hores, depenent de la intensitat de cada jornada. Comence a les 18 hores i finalitze abans de les 21 hores.

Perquè vas decidir decantar-te per aquesta afició?

Tot va ser gràcies al meu pare que, com és entrenador d’atletisme, em va introduir des dels 8 anys a córrer en carreres com la cursa fallera de Xàtiva o la Pujà al Castell. A partir d’ací vaig començar en l’escoleta d’atletisme i em vaig enganxar definitivament a córrer, sent el meu pare el meu entrenador actualment.

I com és aquesta relació de pare i entrenador?

Molt bona perquè tot el que he aconseguit li ho dec a ell i sé que tot el que fem és pel meu bé. Si no m’haguera iniciat en l’atletisme ni m’haguera recolzat, no estaria on estic.

Dins del món de l’atletisme, quin és el teu referent?

Natalia Rodríguez és la que més m’agrada i la que més seguisc.

El cap de setmana passat vas quedar subcampiona d’Espanya en 3.000 metres, com valores aquesta marca?

Estic molt orgullosa d’haver-ho aconseguit perquè veus que l’esforç de tota la temporada té recompensa. A més, vaig tenir uns problemes d’anèmia i vaig estar parada dos mesos. Després de recuperar-me molt ràpid per a estar en les millors condicions i fer un segon lloc, no puc estar més que contenta.

Supose que amb l’espina d’intentar aconseguir la primera posició en un futur.

Per descomptat, ja vaig quedar bronze abans d’aquesta plata fa dos anys i espere que a la tercera vaja la vençuda i aconseguisca l’or.

A més d’aquests 3.000 metres, en quins altres proves competeixes?

Participe en 1.500, on vaig aconseguir la mínima, i també en 800 metres per a entrenar la velocitat. Després a l’hivern faig també cross.

Enguany se celebra el 40 aniversari del Club Atletisme Xàtiva, del que formes part. Com veus l’atletisme en la ciutat?

Molt bé perquè hem passat de ser un grup molt xicotet a apuntar-se moltíssima gent. En el que més em quede és amb tota eixa gent amb la qual comparteixes entrenes, eixides d’autobús per a competir… Tenim una molt bona relació i ens ho passem molt bé.

Quin serà el pròxim repte?

Ara estem ja de vacances i haurem d’esperar a novembre quan comence la temporada de cross.

De cara al futur, quina meta t’agradaria aconseguir?

Per a mi seria un somni estar en uns Jocs Olímpics representant a Espanya.

Des de L’Informador et donem l’enhorabona i esperem que pugues repetir èxits en un futur i complir el somni Olímpic.