“Sols al 2012 vam suposar un estalvi de 500.000 euros a la ciutat de Xàtiva”

Aquesta setmana, la Biblioteca de Xàtiva ha aconseguit sobrepassar la xifra d’1 milió de préstecs des de la seua creació al 1947. Aprofitant aquesta fita, hem visitat aquesta coneguda instal·lació municipal per saber de primera mà les impressions del seu director, Vicente Orquín.

Un milió de préstecs en 66 anys, que es diu prompte.

És una xifra reialment important. La Biblioteca es va crear a finals de l’any 1947. Des d’aquest moment, tots els mesos es guarden diverses estadístiques i l’altre dia, fullejant, vam veure que, llevat d’alguna llacuna, en aquests moments acabem de superar el milió de préstecs. La mitjana seria d’uns 15.000 préstecs anuals, però és una xifra que res té a veure amb la realitat d’aquests moment.

gR_i4ys51vxDB2m6tLEIJ2o34JmKfPTVCRpjzQwysXI,_wOUI_bV-lCfcpJcZ0y23C1jtEUsWGKRydNIM-sOc50,A0PAo5DYnTCsZHzOZlm832-hRXuMfMJXvAGPcmvXWfoQuina ha sigut la tendència des del seu naixement?

Sempre ha sigut progressiva i sempre ha anat cap amunt. Hi a que recordar que el nostre primer emplaçament va ser al carrer Montcada i, posteriorment, a l’any 1967 es va traslladar a la Glorieta José Espejo. Eren anys d’un miler de préstecs, però va ser una època d’estancament. Ja en la Glorieta vam patir el primer gran creixement, passant als 10.000 préstecs anuals. El tercer canvi, abans d’arribar fins ací, va ser a la Casa de la Cultura, des del 1990 fins al 2002. Una vegada al lloc on ens situem actualment, hem passat dels 20.000 als 40.000 documents que prestem hui en dia.

A què es pensa que és degut?

Ha influït el canvi d’ubicació, ja que estem en un lloc cèntric, així com la diversificació de documents. A més del llibre oferim la revista, la publicació periòdica, cd, dvd…

Ha pogut influir també la situació econòmica actual?

Per descomptat. En els dos últims anys ha augmentat molt notòriament el nombre d’usuaris i la crisi és un dels factors. Un llibre costa 20 euros, alguns de vegades més, i la gent ací pot endur-se cinc o sis documents en un viatge, uns 200 euros d’estalvi, i les vegades que vulga. La gent ara s’ho pensa molt, no sols pels diners, sinó també per l’espai a casa.

L’arribada al milió de préstecs suposa un estalvi econòmic molt important i que possiblement pocs han parat a pensar.

Sí, és bestial i ningú és conscient. En l’estadística que realitzarem al 2012, vam fer una comparativa de préstecs i de diners, amb una mitjana d’uns 12 euros, i sobrepassaven els 500.000 euros d’estalvi, duplicant el cost complet d’aquestes instal·lacions. I sols en un any i parlant del préstec, que és únicament una de les coses que ací es poden fer. Açò és una xifra que ens hem estalviat el conjunt de la població.

Seguim parlant de xifres. De quants documents disposa actualment la Biblioteca?

D’uns 60.000 documents totals. D’ells, 50.000 són llibres, 5.000 dvd, 3.000 cd i la resta és altre tipus de material com cartells, títols de publicacions…

Com s’adquireix aquest material?

OpRd22PHZAYcPD950MdiLLZ2IAgjyqdE6_1aMlrdBqM,AeHsKNpBZctLBSApRn3mv92_lZpAKmNHIf7SZ3ULIjQ,mz7J9wEOXgh7m0tzVU8NrU23M4zlrk-fzVAs0wQoCRoLa Biblioteca es fa amb aquest material bàsicament pel pressupost municipal. A més, la Conselleria de Cultura tots els anys fa una convocatòria d’ajudes, però és una xifra que varia molt. Per exemple, aquest any teníem un pressupost de 50.000 euros per a adquisicions i manteniment, destinant 30.000 euros per a nou material. Som la segona Biblioteca que més ha invertit de tota la zona, des d’octubre a juny, parlant de xifres absolutes, i únicament superada per la xarxa de Castelló ciutat. Cap població valenciana ha invertit més en la compra de llibres i es té que valorar.

Com a curiositat, quins són els exemplars més demandats?

En aquests últims anys han sigut ‘Los pilares de la tierra’, ‘50 sombras de Grey’ i ‘La sombra del viento’. Les peticions més importants solen ser les publicacions més comercials i la gent sol estar molt condicionada per la publicitat.

Què li diries a eixa gent que encara desconeix aquest espai?

Hi ha gent que pot ser no ha vingut mai i jo els diria que vinguen a aprofitar i a gaudir d’aquest servei, que és per a ells. L’afluència de gent ha anat augmentant. Abans, el 70% eren xiquets o joves, i ara aquesta xifra és d’adults, sent les dones un col·lectiu important, tenint al matí la mateixa gent que a la vesprada, moment en el que abans era el típic d’afluència.