Tradició i vistositat s’uneixen en el Corpus de Xàtiva

IMG_0971

L’Església celebra el Corpus Christi en honor al Santíssim Sagrament present en l’Eucaristia, el segon dijous després de Pentecostes. A Xàtiva igual que altres poblacions, en els seus inicis, datats en el segle XIV, constava d’un element pagà que desfilava el dia anterior, dimecres, conegut com la cavalcada de la Degolla, anomenada també del Convit ja que anunciava i convidava a la festivitat de la jornada següent. Fins i tot en alguns textos se li dóna el nom de cavalcada dels Cavallets, per desfilar en ella aquest grup de danses. L’altre element era el cristià, on abundaven els personatges de l’Antic Testament, junt al clergat, la custòdia i les autoritats.

MOMA BALLANTEls estudis i recerques realitzats fins a hui per persones preocupades en la recuperació dels costums i tradicions de Xàtiva, com Ventura Pascual, Agustí Ventura, Sebastià Garrido i Mariano González, apunten al fet que el Corpus en Xàtiva va tenir els seus inicis en el segle XIV, aconseguint la seua major esplendor en el XVII i XVIII, realitzant-se a semblança, quant a fast i composició, del que es feia a València, doncs pràcticament el conformaven els mateixos personatges, confraries, misteris i danses que processionaven en ell.

És l’any 1512 quan es regula, a través d’una Crida, en quins llocs del recorregut de la processó o carrers de tornada i quantes vegades en el transcurs d’aquesta, es ballarien les danses i representarien els Misteris que la componien. Avançat ja el segle XVI és quan entren a formar part de la processó els gegants i cabuts.

Del segle XVIII es conserven relacions on consten les danses denominades dels Cavallets i dels Pastorets. En 1720 va haver ja en la processó danses, focs d’artifici, campanes, música, missa amb sermó i olorosa enramada.

Al començament del segle XX, en 1903, el Corpus de Xàtiva inicia la seua decadència; deixen progressivament de figurar en ell més de 20 personatges bíblics, entre els quals estaven Noé, Abraham, Isaac i Moisés; els gegants i cabuts juntament amb l’àngel i els cecs es van mantenir uns anys més, per a desaparèixer posteriorment.

CARTELL CORPUSDesprés vindria el període de la República i la Guerra del 36 que van fer desaparèixer completament aquests personatges, cenyint-se a la celebració a l’interior de les esglésies.

Actualment la Festivitat del Corpus ja no se celebra en dijous sinó que ha passat a fer-se el diumenge següent, quedant sense efecte l’ordre del Papa Clement V donada en el Concili de Vienne en 1310, en la qual ordenava que la seua celebració fora cinc dies després de l’octava de Pentecostes.

Un element característic de la processó del Corpus és l’enramada efectuada per tot el recorregut que componen els carrers de volta. Es realitza amb trossos de branques de plantes com la murta, el fenoll, el romaní, el llorer i altres herbes aromàtiques que s’escampen prèviament al pas de la processó religiosa. En ocasions i depenent de la capacitat o voluntat dels veïns per on discorre el seguici, es llancen des de les balconades, que en moltes cases apareixen adornats amb llençols brodats, uns pètals de roses i altres flors escampats al pas de la Custòdia.

 

Mª José Pla, regidora de cultura

“El Corpus de Xàtiva uneix vistositat i solemnitat”

No podia faltar en aquest especial Mª José Pla, regidora de cultura. Ella ens ha fet una xicoteta valoració sobre la importància d’una festivitat única a la Comunitat.

Mª José PlaEl Corpus de Xàtiva destaca per ser una festivitat molt diferent a la que se celebra en la resta de municipis.

Sí, el nostre Corpus sempre ha tingut identitat pròpia. A principi del segle XX es van perdre elements molt arrelats a la processó cívica, i gràcies a l’excel·lent treball d’un grup de persones que es van unir, s’han aconseguit recuperar. Ells van formar Amics de Corpus de Xàtiva, amb el seu president Sebastià Garrido al capdavant, i per ells el dia de la processó veiem pels carrers més emblemàtics la nostra tradició i cultura totalment recuperada.

Per a la gent que no conega la festa, perquè els convidaria a assistir a la processó?

Perquè unim dues coses: vistositat i solemnitat. Es fusiona la part pagana amb la religiosa. En el primer tram tenim els balls dels Gegants i els Nanos, uns elements que no tots poden veure pels seus carrers, i tenen una qualitat increïble. Junt a ells, tenim els xiquets dels nostres col·legis, una participació molt destacable de la ciutat. Després, en la segon part de la processó, podem observar el recolliment que procedeix en la part més religiosa, on evidentment la gent també demostra el vessant cristià de Xàtiva.

CONSULTA EL PROGRAMA D’ACTES

CONSULTA EL PREGÓ 2013