“Volem iniciar les visites guiades i l’activitat cultural a Santa Clara en gener”

El convent de Santa Clara passa a ser patrimoni de la ciutat després de 12 anys d’incertesa sobre el seu futur. El procés d’adquisició per l’Ajuntament de Xàtiva avança segons allò previst. Aquest dimecres una comissió de valoració de riscos del banc Santander va aprovar els termes de l’acord a què ambdues parts van arribar un parell de setmanes enrere. L’import de l’operació ascendeix a 2.050.000 euros. Els termes de l’acord de compravenda d’aquest immoble, declarat Bé d’Interés Cultural amb categoria de monument el 18 de juliol de 2003, inclouen la condició d’escripturar la compravenda abans de la finalització del present exercici. Es baralla la primera quinzena de desembre com a data possible de la firma del document. Això comportarà el pagament de mig milió d’euros com a primera de les quatre anualitats acordades amb l’entitat financera per a la satisfacció del preu de compravenda de Santa Clara, anualitats que s’allargaran fins a 2021. Roger Cerdà, alcalde de Xàtiva, ens ha donat tots els detalls al respecte.

 

Què suposa la recuperació, per part de la ciutat, del monestir de Santa Clara?

És una magnífica notícia. Des de l’any 2002, quan es va abandonar el convent per part de les Clarisses, la voluntat que s’ha manifestat per una part important de la societat xativina era adquirir el convent i donar-li un ús públic. Inclús en l’any 2006 van haver mobilitzacions i es va crear una plataforma buscant la seua adquisició. Ha passat molt de temps, 12 anys. És una de les grans notícies de la legislatura perquè recuperem Santa Clara per a l’ús públic i perquè, a més a més, anem a dotar l’espai d’un contingut inicial important per al futur de Xàtiva com és el nou Palau de Justícia. És un convent desconegut per a la gran majoria de veïns i veïnes de Xàtiva per la seua idiosincràsia, ja que era un convent de clausura, i ara es tindrà la possibilitat de ser visitat més enllà de l’ús posterior que se li puga donar. Espere i desitge que el projecte i el desenvolupament del mateix vaja en les condicions en les quals estem treballant.

Van haver contactes per a la creació d’un hotel en aquest espai.

Inicialment hi havia un projecte que, d’entrada, no ens semblava mal, però ens generava molts dubtes. En 2006, la constructora saragossana Ordisa va comprar el convent a les clarisses per 2’4 milions d’euros per a construir un hotel de luxe. La companyia va demanar un préstec al banc de Santander per finançar la construcció de l’hotel, però la fallida del boom immobiliari va fer fracassar l’operació i es va generar un deute hipotecari de 8’4 milions d’euros. Per eixa raó el convent va passar a ser propietat del banc. Açò ens ha permès adquirir el monestir a un preu molt raonable, 2 milions d’euros, i al mateix temps lligar aquesta adquisició amb la construcció d’un nou Palau de Justícia.

Imaginem que tot açò és fruit d’un treball de molts mesos a l’ombra.

Pràcticament de tota la legislatura. Hem estat tot aquest temps en contacte amb la gent de Santa Clara (la mercantil Altamira Asset Management, SA, societat immobiliària que gestiona els actius propietat del banc de Santander), tenim bona relació amb ells, fins al punt que l’Ajuntament de Xàtiva hem sigut els únics que hem tingut la clau per poder entrar en aquest espai. Vam començar a plantejar accions i algun conveni per al seu manteniment i per salvaguardar el patrimoni que encara queda en aquest espai. No volíem que entrara ningú que no fora treballador municipal o que no tinguérem constància d’aquestes entrades. En el pressupost d’aquest 2018 vam reservar una quantitat de mig milió d’euros perquè teníem clar, tant nosaltres com el banc, que érem els principals candidats per a la compra del monestir. Ens consta que han hagut diverses cadenes hoteleres que s’han interessat pel convent però cap d’elles ha acceptat les condicions que plantejava el banc. Com he dit, ha sigut un treball de tota la legislatura que s’accelerava en el moment de la visita de Gabriela Bravo, consellera de Justícia, fa uns mesos. Va veure en quines condicions es troba el Palau d’Alarcó, seu actual del Palau de Justícia, i que no hi ha possibilitats d’adaptar-se a les necessitats que actualment, segons la normativa, han de tindre els palaus de justícia. A partir d’ací, li vam plantejar la construcció de Santa Clara, vam parlar amb tècnics de Conselleria i els arquitectes, els vam mostrar el Pla Especial que està en vigor, i és quan la Conselleria ens va dir que és possible fer aquesta inversió. Ens incorporaran al pressupost de 2019 una quantitat per poder tindre el projecte fet durant el proper any. Amb aquest sí, vam accelerar les negociacions amb el banc Santander i vam arribar a un principi d’acord que s’ha ratificat aquest mateix dimecres. L’acord estableix que adquirim l’espai per un preu de 2.050.000 euros, un preu en dos condicions: la primera és escriturar abans d’acabar 2018, cosa que farem sense problema, i l’altra que el pagament es realitze en quatre exercicis, de manera que açò no supose un increment de l’endeutament per a l’Ajuntament.

És un esforç que l’Ajuntament es pot permetre?

No genera endeutament per a Xàtiva. Portem una senda de disminució de l’endeutament aquesta legislatura, rebaixant-se en pràcticament 10 milions d’euros, i no volíem trencar aquest camí. Fets els càlculs, açò ens permetia invertir mig milió d’euros en aquest i els propers tres anys i així ha sigut l’acord. Amb aquestes condicions podrem seguir disminuint l’endeutament ja que farem front a aquesta quantitat amb recursos propis. És una operació magnífica per als interessos de la ciutat. Tinguem un edifici en el centre de Xàtiva, a un preu molt raonable, on es va a invertir per part de la Conselleria una quantitat d’uns 6 o 7 milions d’euros.

En què consistirà la construcció del nou Palau de Justícia?

Santa Clara són dos parts diferents, una primera part que és l’església i el refectori que dóna al carrer Montcada i a la Plaça del Cid, que es mantindrà la seua part monumental. Però en l’any 1936, la CNT va bombardejar l’altra ala, que dóna cap al Portal del Lleó i l’Albereda, realitzant-se una reconstrucció als anys 50 que no té cap valor patrimonial i serà enderrocada per generar un nou espai, el que serà el nou Palau de Justícia. Així, es tindrà accés des de l’Avinguda Selgas, canviant completament la imatge de la ciutat en una zona que a dia de hui està un poc degradada i pensem que ha de tindre les millors condicions possibles. És un projecte que va a canviar una part important de la imatge de Xàtiva en un dels seus espais més emblemàtics.

Amb aquesta operació Xàtiva guanya com a ciutat de serveis i com a ciutat turística.

Guanyem en les dues vessants ja que el monestir, que té la denominació de BIC (Bé d’Interés Cultural), és totalment desconegut i ara el podrem mostrar. També tindrem un servei de justícia renovat, al nivell de qualsevol altra ciutat de la justícia moderna, i que dóna servei a tot el partit judicial. I, a més, ens servirà per recuperar el Palau d’Alarcó per a l’ús municipal. Tot açò en una zona que és el centre històric de la ciutat, complint la nostra premissa de mantenir els serveis en aquest espai ja que açò genera economia i flux de gent: Conservatori, Museus, Casa de la Joventut, Casa de Cultura, Arxiu, Jutjats, Mancomunitat… Seguim en la mateixa línia d’utilitzar els edificis històrics del nucli antic, posar-los en valor, i dotar-los de serveis públics.

En quines condicions està el Palau d’Alarcó, actual seu del Palau de Justícia?

La situació en la que està el Palau d’Alarcó actualment és molt complexa. Per exemple, no hi ha intimitat per tractar temes tan sensibles com casos de violència de gènere i cal fer malabars perquè la víctima i l’agressor no es troben en cap moment. No hi ha sales d’espera, no compleix certes condicions com les d’accessibilitat, al ser un edifici històric… La pròpia arquitecta de la Conselleria veia pràcticament impossible el poder adaptar-ho. A més, ens demanàvem com a solució buscar algun solar a les afores de la ciutat per fer el nou Palau de Justícia. A més, en el cas d’haver tingut que reformar-ho, hauríem d’haver tret a tots els treballadors d’allí i alquilar diferents espais… L’operació era molt complicada.

Quin ús municipal plantegeu donar-li en uns anys al Palau d’Alarcó?

Encara és prompte. Aquest és un projecte de quatre anys i tenim temps per davant. L’última de les possibilitats sempre serà la de l’ús directe per part de l’Ajuntament per a diferents dotacions però hem d’explorar altres alternatives i estem en contacte amb diferents administracions com el govern central i autonòmic perquè si ens ajuden a aquesta recuperació i posada en valor del patrimoni serà més positiu. Si finalment ha de ser amb una dotació directa de l’Ajuntament tenim moltes possibilitats, però de moment no hi ha una definició clara.

Comentava abans que s’han perdut molts anys en aquest aspecte. Com valora la gestió de l’anterior Equip de Govern que sí va invertir en altres espais fóra del nucli antic?

Són dos models diferents de gestió i de ciutat. Nosaltres sempre hem defensat que allò que diferència a Xàtiva de la resta de municipis és el nostre centre històric. Per tant, el fet de dotar-lo de serveis perquè hi haja vida, activitat econòmica, gent que passege, que visite, que vaja a estudiar… És una de les nostres prioritats. La gestió de l’anterior Equip de Govern es va realitzar d’extramurs, del nucli antic cap a fóra, i exemple d’açò són les grans inversions en el Gran Teatre, la Plaça de Bous, la Ciutat de l’Esport, el Centre Comercial… Nosaltres entenem que la gent ha d’acudir al centre de la ciutat i posar en valor allò que ens diferència ja que serà la principal qüestió que ens farà ser cada vegada més visitats, més turístics i generar més economia.

En quin moment es troba el Pla Especial del nucli antic?

S’acabarà d’aprovar en aquesta legislatura. En aquest moment tenim un avantprojecte ja revisat, amb un treball molt rigorós on s’han catalogat cadascuna de les cases del centre històric i açò ha d’anar a la comissió d’urbanisme de la Generalitat Valenciana per a la seua aprovació. Estem expectants per conèixer quines són les aportacions que es realitzen des de la pròpia Generalitat.

I el Pla Especial de Santa Clara?

Està a punt d’aprovar-se. Açò ens permetrà desenvolupar tots els usos que, entre d’altres coses, contempla la construcció d’aquest palau de Justícia.

Una vegada estiga aquest pla aprovat quins són els següents passos?

El primer que farem serà tancar el conveni de col·laboració amb la Conselleria de Justícia que ja ens ha anunciat que incorporarà per al pressupost de 2019 una quantitat per al projecte. La seua intenció és transferir els recursos a l’Ajuntament de Xàtiva i ser nosaltres els que gestionem aquesta obra i, per tant, començarem tot el procediment administratiu per a l’adjudicació del projecte i, una vegada redactat i aprovat, s’adjudicarà la demolició i construcció.

Ha comentat que el projecte és de quatre anys.

Els terminis seran amplis. Ens donem uns quatre anys i tenim esperança en començar el més prompte possible. Quan se signe la compravenda volem iniciar l’activitat en el monestir. Volem que la gent conega el més prompte possible aquesta joia que tenim al centre de la ciutat i la intenció és iniciar les visites guiades i l’activitat cultural a Santa Clara en gener.