Inici Actualitat El Dimecres Violeta d’aquesta setmana a Canals dedicat a l’escriptora i pedagoga Concepción Saiz Otero

El Dimecres Violeta d’aquesta setmana a Canals dedicat a l’escriptora i pedagoga Concepción Saiz Otero

per Redacció_Linformador

La Regidoria d’Igualtat, mitjançant l’activitat Dimecres Violeta d’aquesta setmana, vol posar l’èmfasi en la figura de l’escriptora, pedagoga i mestra galega, Concepción Saiz Otero.

Concepción va nàixer l’any 1851. La seua aportació al difícil i dilatat procés d’integració de la dona espanyola en la societat, en condicions d’igualtat amb l’home, pot quedar descrit en aquestes paraules escrites per ella mateixa en 1929:
“L’Escola Normal Central va fer, en un quart de segle, la labor quasi miraculosa de transformar a la dona espanyola, de ser passiu, destinat (fora de la funció de la maternitat, sempre augusta) a convertir-se en pes mort de la societat, en un ésser intel·ligent, actiu, apte per a bastar-se a si mateixa i fins i tot per a servir a uns altres de sustentació forta i abnegada. Aquells tipus de les Senyores de Porreño, arrancats pel mestre Galdós a la vida real de la segona meitat del segle XIX, han passat a la Història”.

En 1870, “Pura” i la seua família van viatjar a Madrid, on la jove va seguir l’exemple de la seua germana ingressant a l’Escola Normal Central de Mestres en 1876.

Es va iniciar com a professora normalista en 1884, activitat que va desenvolupar fins a la seua jubilació en 1921, ocasió en la qual les seues companyes i alumnes van sol·licitar per a ella la Creu d’Alfons XII. Va continuar, no obstant això, activa i publicant llibres i articles en revistes professionals d’educació.

Va fixar la seua residència en Pancorbo (Burgos), encara que va mantindre relació amb algunes de les seues antigues alumnes i va seguir col·laborant de manera esporàdica en la Revista d’Escoles Normals.

La seua activitat en el camp de la pedagogia va quedar reflectida en nombroses col·laboracions en revistes, diaris i setmanaris com La Tribuna (1882) i El nostre Temps (1902-1906), a més d’en les publicacions professionals Magisteri Espanyol (entre 1883 i 1897), L’Escola Moderna (1893-1900) i la Revista de Medicina Social Espanyola (1916-1918).

Concepción Saiz Otero va morir a l’inici de la primavera de 1934, i va ser soterrada al cementeri de Pancorbo, on una làpida costejada per les seues alumnes va deixar memòria del seu homenatge, a més d’una placa commemorativa a l’escola de Madrid, que en 1934 portava el seu nom.

La seua trajectòria vital ha quedat plasmada com a relat autobiogràfic en el llibre “La revolució del 68 i la cultura femenina”.

L’actitud professional i el compromís social amb els quals “Pura” va dissenyar la seua vida van quedar valorats en el seu moment per les generacions de mestres que va formar i encoratjar (potser de la mateixa manera que els possibles mèrits d’un/a escriptor/a queden gravats en les pàgines de les seues obres completes), i que en la documentació recollida han deixat clars i abundants exemples positius, malgrat les especials condicions en què la seua tasca va haver de desenvolupar-se.

Un dels majors malentesos amb els quals l’educadora es va enfrontar va ser la insistència amb què els “detractors de l’educació de les dones” ratllaven a les mestres de feministes en el sentit pejoratiu del terme (molt estés en la seua època).

També et pot interessar

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència. Suposarem que esteu d'acord amb això, però podeu desactivar-ho si ho desitgeu. Acceptar Llegeix més